De la mà de l' Associació Joan Manén, la Simfònica Sant Cugat s'afegeix a la celebració de l'Any Alícia de Larrocha amb un concert de cambra a càrrec d’Alba Ventura, reconeguda pianista i alumna seva, el passat dissabte 21 de gener a l'Aula Magna de l' EMMVA.

2023, any commemoratiu del naixement de la pianista Alícia de Larrocha, considerada una de les pianistes més rellevants del segle xx.

Nascuda a Barcelona, Alba Ventura va debutar com a solista a l’edat de tretze anys. Des d'aleshores la seva carrera com a solista no ha parat de créixer. Ha tocat a auditoris com el Wigmore Hall, el Barbican i l’Església de St. Martin in the Fields, el Concertgebouw d’Amsterdam, el Musikverein, la Cité de la Musique de París i la sala Svetlanovsky de Moscou, entre d’altres, a més de les principals sales de l’estat espanyol.

Podríem dir que el fil que la uneix amb Alícia de Larrocha es diu Acadèmia Marshall (fundada com a Acadèmia Granados).

L'Acadèmia Marshall va ser creada l'any 1901 per Enric Granados per a la formació i el perfeccionament de pianistes, amb el propòsit de transmetre la tècnica, especialment en la pulsació i en l’ús del pedal que li permetia aconseguir la sonoritat i l’estil que el caracteritzaven.

Durant els 15 anys que la va dirigir, l’Acadèmia va formar tota una generació de grans músics que es van destacar tant a nivell nacional com internacional: Robert Gerhard, Alexandre Vilalta, Frederic Longàs i Conxita Badia, entre d’altres. A més, va constituir un centre d’activitat cultural molt important a la ciutat de Barcelona pels concerts que oferia.

Al morir Granados sobtadament, el seu deixeble i col·laborador en la tasca pedagògica de l’Acadèmia, Frank Marshall, es va fer càrrec de la direcció i va ampliar l’àmbit d’assignatures a altres disciplines musicals. Es va formar una extraordinària generació de pianistes i pedagogs que han donat a la nostra terra un sòlid prestigi en tots els ambients musicals.

Frank Marshall ha passat a la història com a deixeble de Granados i reconegut pianista, però sobretot com a gran pedagog, continuador del mètode d’ensenyament del seu mestre i descobridor de grans talents musicals, com els germans Carlos i Giocasta Corma, Mercè Roldós, Rosa Sabater, Maria Vilardell, Albert Attenelle, Rosa M. Kucharsky i Carlota Garriga, entre molts d’altres, i molt especialment Alícia de Larrocha, que ha estat la intèrpret més reconeguda a tots nivells sorgida en aquesta acadèmia.

Després de la mort del mestre Marshall, va ser Alícia de Larrocha qui es va responsabilitzar de la continuïtat de l’Acadèmia. Al llarg de la seva carrera com a concertista va delegar la direcció d’estudis a en Joan Torra, Mercedes Roldós i Carlota Garriga, successivament. Actualment Alba Ventura és la directora de l’entitat.

   

Sobre Alícia de Larrocha

Alícia de Larrocha va tenir una vida professional molt intensa. Va arribar a fer més de 4.000 concerts als principals escenaris de tot el món (a més de 800 ciutats de 59 països), principalment a Europa, al Japó i, sobretot, als Estats Units.

Des de l'any 1940 fins al 1946, els seus concerts es van limitar al territori espanyol. El 7 d'octubre de 1947 va anar a Lausana (Suïssa) a fer el seu primer recital a l'estranger. A partir de llavors, va començar a ser convidada per les Societats de Música i orquestres europees, encara que no va ser fins als anys 60 quan veritablement va començar les gires de concerts per la resta de continents.

El 15 de maig de 1950 va ser un dia molt especial que ella sempre va recordar amb molt d’afecte i entusiasme. Al Palau de la Música de Barcelona va tocar el Concert per a dos pianos del compositor francès Francis Poulenc i el mateix compositor va ser l'intèrpret del segon piano, sota la direcció d'orquestra del seu amic i també compositor Carles Suriñach.

Va debutar als Estats Unis el 1954, quan el director d’orquestra Alfred Wallestein la va convidar a fer una gira de nou concerts per Califòrnia, amb l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles, i va interpretar el Concert per a piano i orquestra en La major, K488, de Mozart i Noches en los jardines de España, de Manuel de Falla.

L’any següent va fer el seu primer recital a Nova York, però no va tornar a trepitjar els escenaris d’aquest país fins al cap de deu anys (1965).

En la seva joventut va formar duo pianístic amb Joan Torra, amb qui es va casar el 21 de juny de 1950. Amb la seva estimada amiga Rosa Sabater (també alumna de Frank Marshall) va tocar, en diverses ocasions, concerts per a dos pianos i orquestra i també per a tres pianos i orquestra (Alícia, Rosa Sabater i Joan Torra) i quatre pianos i orquestra (Alícia, Rosa Sabater, Joan Torra i Jaume Padrós).

Des que es va inaugurar, el 1958, va formar part del quadre de professors (al costat d’Andrés Segovia, Conxita Badia, Federico Mompou, Xavier Montsalvatge, Higinio Anglés, Amparo Iturbi, Antonio Iglesias...) dels "Cursos de Música Compostela" que es feien a l'estiu a la ciutat de Santiago de Compostel•la. Hi va poder anar durant els set anys inicials, però després el seu ocupat calendari només li va permetre assistir-hi molt de tant en tant. Sempre va guardar un gratíssim record d'aquells anys i va mantenir una estreta amistat amb alumnes, professors i directius.


El 1959, any de la mort del seu mestre Frank Marshall, Alícia de Larrocha va assumir la direcció de l’Acadèmia Marshall, continuadora de l’Acadèmia Granados, on, a més de supervisar la tasca docent del centre, impartia, quan la seva agenda li permetia, classes magistrals de piano, especialment de música de compositors espanyols. Durant les seves absències, va delegar la direcció de l’acadèmia a Joan Torra, Mercè Roldós i Carlota Garriga, successivament.

Gràcies al Dr. Trueta

Alícia de Larrocha va ser una pianista molt reconeguda per les seves interpretacions de música de compositors espanyols (Granados, Albéniz, Falla, Turina, Pare Soler...) encara que també va ser apreciada pel seu extens repertori, que abastava obres de compositors com Bach, Haendel, Couperin, Scarlatti, Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Schumann, Liszt, Chopin, Brahms, Rakhmàninov, Debussy, Ravel, Fauré, Poulenc, Katchaturian, Ginastera, Rodrigo, Suriñach, Montsalvatge, Mompou, Nin-Culmell, Esplá, Balada…

El 2001, any del centenari de la fundació de l’Acadèmia Granados, que des del 1920 es va anomenar Acadèmia Marshall, Alícia de Larrocha va dirigir i revisar una nova i necessària edició de tota l’obra pianística d’Enric Granados, publicada per l’Editorial Boileau de Barcelona, juntament amb els comentaris i les anàlisis de Douglas Riba.

Fonts:
Any Alicia de Larrocha Gentcat.cat 
Associació Alícia de Larrocha
Presentació oficial de l' Any Alicia de Larrocha  youtube.com/watch?v=8UCNvAfeEBQ

Fotografia de capçalera: