L'Orquestra Simfònica Sant Cugat ofereix el proper 22 de novembre al Teatre-Auditori Sant Cugat la simfonia número 9 d’Antonin Dvorak (1841-1904), coneguda popularment com la simfonia del Nou Món. Dvorak va escriure-la als Estats Units l’any 1893. Per això hi apareixen temes que, si bé no són populars americans, sí que hi estan inspirats. Moltes de les melodies d’aquesta simfonia s’han popularitzat gràcies a les diferents versions que se n’han fet o a la seva utilització en pel·lícules o anuncis.
En aquest mateix concert s’interpretarà l’obertura “Cavalleria lleugera”, una opereta de Franz von Suppé (1819-1895) -composta l’any 1866, és una de les obres que s’han consolidat totalment en el repertori simfònic per la seva vitalitat, gràcia i espontaneïtat-, i el concert per a flauta i orquestra de Felix Mendelssohn (1809-1847), una obra cabdal del repertori simfònic de tots els temps: brillant, enèrgica, virtuosística i molt popular (“conté alguns elements que eren novetats per l’època, com donar entrada a l’instrument solista des del primer compàs, escriure fragments “d’acompanyament” al solista a base d’arpegis mentre l’orquestra fa la melodia principal o enllaçar els tres moviments per evitar que el públic aplaudís”, assenyala el musicòleg David Puertas). En aquest concert per a flauta i orquestra de Mendelssohn hi participarà com a flautista solista Elisabet Franch.
Tot el concert serà dirigit per Salvador Brotons, que ja ha dirigit la formació simfònica santcugateca en diverses ocasions. “Es tracta d’un concert simfònic canònic: una obertura, un concert per a solista (mitja part per descansar) i una simfonia. Aquesta estructura, que sembla que “sempre” ha estat així, no es va anar imposant als concerts simfònics de casa nostra fins l’últim terç del segle XX”, subratlla el musicòleg David Puertas.
Salvador Brotons, director
Nasqué a Barcelona en el si d’una família de músics. Estudià flauta amb el seu pare, i realitzà els estudis musicals al Conservatori de Música de Barcelona, aconseguint els títols de flauta, composició i direcció d ’orquestra. L’any 1985 aconseguí una beca Fullbright i es traslladà als Estats Units, on assolí el doctorat en música a la “Florida State University”.
Com a compositor ha escrit més de 145 obres majoritàriament orquestrals i de cambra i ha guanyat importants premis de composició, entre ells el “Premio Orquesta Nacional de España” (1977) per les seves Quatre Peces per a Cordes; el premi “Jove d’Or” (1980); el “Premi Ciutat de Barcelona” (l’any 1983 per la seva Primera Simfonia, i l’any 1986 per l’obra Absències per a narrador i orquestra); “Southeastern Composers League Award” per la seva Sinfonietta da Camera (1986); “The Madison University Flute Choir Composition Award” (1987) per la seva Suite de Flautes i el “Premi Reina Sofia de Composició (1991) per la seva obra Virtus. També ha rebut nombrosos encàrrecs de composició.
Un bon nombre de les seves obres han estat editades i també enregistrades en diversos CDs tant a Europa com als EUA, amb segells com Naxos, EMI, Auvidis, Albany Records, Claves, Harmonia Mundi, RNE, Centaur Records....
Al nostre país ha estat director titular de l’Orquestra Simfònica de Balears “Ciutat de Palma” (1997-2001, 2009-2013), de l’Orquestra Simfònica del Vallès (1997-2002) i de la Banda Municipal de Barcelona (2008-2018). Des de l’any 1991 és el director titular de la Vancouver Symphony (Estat de Washington), al capdavant de la qual ha estat distingit amb el premi Arts Council atorgat pel Clark County i la Ciutat de Vancouver, i el Kiwanis Rose Award (2005).
Ha dirigit, com a director convidat, importants orquestres arreu del món en països com els EUA, Israel, França, Alemanya, Xina, Polònia, Corea del Sud, Mèxic, Uruguai, Colòmbia, Azerbaijan... i les orquestres més prestigioses de l’estat espanyol.
Actualment compagina una intensa agenda com a director d’orquestra amb la composició d’un bon nombre d’encàrrecs d’obres de tot gènere. Des del 2001 és professor de composició i de direcció d’orquestra de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
Elisabet Franch, flautista
Elisabet Franch (Sant Cugat del Vallès, 1983) destaca pel seu talent i subtilesa musical. El 2008 va entrar a l’Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu (Barcelona) i el 2010 a l’Orchestra dell’Accademia dal Teatro Alla Scala (Milano) treballant amb Gustavo Dudamel, Fabio Luisi, Gianandrea Noseda, David Coleman i actuant al Teatro Alla Scala de Milà, Teatro Luciano Pavarotti de Mòdena, Teatre Bolshoi de Moscou, la Filharmonia de Sant Petersburg i la Royal Opera House d’Oman.
Ha estat reconeguda en diversos concursos internacionals, entre els quals el primer premi i distinció del jurat a l’American Protegé International Competition 2016, que la va dur a debutar al mític Carnegie Hall de Nova York, el primer premi per unanimitat al Domenico Cimarosa International Flute Competition (Itàlia), guanyadora absoluta del Vienna New Year’s Concert International Music Competition 2018, Golden Classical Music Awards New York 2018, el primer premi IMKA International Music Competition (Sarajevo,2017), Vienna Musikverein International Music Competition 2019, Concours International du Jeune Flûtiste (Paris), Sony Classical Talent Scout (Itàlia) i el primer premi del públic i premi de la discogràfica al Concurs Internacional de Música de Les Corts.
El 2013 esdevé un any important per a Elisabet Franch: guanya el prestigiós “Rising Star” Award donat pel llegendari flautista Sir James Galway (amb qui estudia des del 2011) i és esponsoritzada per la marca de flautes Nagahara amb una embocadura d’or i platí. La seva ciutat, Sant Cugat, li atorga el Premi Ciutat de Sant Cugat “per dur el nom de Sant Cugat arreu del món, associat al talent i l’excel·lència”.
El seu primer treball discogràfic, Gypsy Airs (Solfa Recordings, 2015) la porta a un exitós debut: pocs mesos després del seu llançament, el disc guanya dues medalles d’or (Album i Artista Emergent) als Global Music Awards de Califòrnia (EUA) i Best Classical Album als Akademia Music Awards de Los Angeles. Crítiques i recensions a Pizzicatto Magazine (Luxemburg), The Flute View (USA), Revista Musical Catalana, Ritmo i Platea Magazine destaquen la maduresa, l’elegància, el so i la tècnica de la intèrpret i la descriuen com una promesa musical. Més tard, el 2018, els Global Music Awards la nomena Jutgessa Cèlebre del certamen després de veure la seva trajectòria i èxit anys després d’haver guanyat el concurs.
Paral·lelament a la seva carrera solística, Elisabet Franch ha actuat amb orquestres com el Gran Teatre del Liceu, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), GIOrquestra, Haifa Symphony Orchestra of Israel i Suzhou Symphony Orchestra (Xina). Ha actuat junt amb Andrea Bocelli, Josep Carreras, Edita Gruberova, Joyce di Donato, Anne-Sophie Mutter, Tan Dun, Daniel Müller-Schott, Milos Karadaglic i Nemanja Radulovic, entre d’altres.
El maig del 2018 és presentada per primera vegada en concert al costat de Sir James i Lady Galway com una de les seves deixebles més destacades, actuant a la Basílica de Santa Maria delle Grazie a Milan i es converteix en Flauta Solista de la Tianjin Symphony Orchestra of China, sota la direcció musical del prestigiós Muhai Tang.