Aquest any 2019 es commemora el 50 aniversari de l'arribada de l'home a la lluna (1969). Per aquest motiu l’Orquestra Simfònica Sant Cugat proposa “un viatge per l’espai”, amb una de les peces més impactants i espectaculars escrita a inicis del segle XX: “Els Planetes”, de Gustav Holst.
"Els Planetes" és una obra per a gran orquestra simfònica i cor de veus blanques, que li donen un aire misteriós i inquietant, sobretot quan s’arriba al planeta Neptú, a prop de la frontera imaginària entre el sistema solar i l'univers exterior.
El concert, que serà dirigit per Josep Ferré, director titular de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, tindrà lloc dijous 21 de març al Teatre-Auditori Sant Cugat i diumenge 24 de març al Teatre-Auditori La Massa de Vilassar de Dalt. En totes dues actuacions hi participarà el Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya, dirigit per Òscar Boada.
En aquest mateix concert la formació simfònica santcugatenca oferirà també “Pompa i circumstància”, d’Edward Elgar (1857-1934), “Sentimental Saraband”, de Benjamin Britten (1913-1976), “The Wasps”, de Ralph Vaughan Wiliams (1872-1958) i l’himne “Jerusalem”, d’Hubert Parry (1848-1918).
Gustav Holst va escriure la suite “Els Planetes”, la seva obra més popular, entre els anys 1914 i 1916. “L’obra s’estructura en set moviments, un per a cada planeta. Se succeeixen nombrosos canvis de ritme i caràcter ja que cada planeta està identificat amb unes característiques pròpies de clar ascendent astrològic”, explica el musicòleg David Puertas. “Mart és enèrgic; Venus, pacífic; Mercuri, lleuger; Júpiter, festiu; Saturn, misteriós; Urà, agitat i Neptú, asserenat. Plutó no compta amb cap fragment dedicat perquè no va ser descobert fins al 1930, però tant se val: des del 2006 tampoc se’l considera un planeta, així que la suite de Holst torna a estar completa”, detalla David Puertas.
“Els Planetes” es va estrenar el 1918 -ja ha complert, doncs, 100 anys-, i ha gaudit de gran popularitat des del primer dia, especialment alguns moviments com Mart, per la seva energia i fins i tot violència, o Venus, justament pel contrari: per la seva bellesa i serenor. Fins i tot alguns compositors de música cinematogràfica han estat acusats de plagi per haver-se “inspirat” una mica massa en la partitura de Holst, com és el cas de John Williams en alguns fragments de la banda sonora de “Star Wars” o Hans Zimmer a “Gladiator”.
El Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya
Fundat l’any 1989 a l’escola IPSI de Barcelona pel pianista i director Òscar Boada, el Cor Vivaldi ha esdevingut un referent del nou cant coral infantil català. Guanyador d’importants premis internacionals -Cantonigròs, Tolosa, Mendoza (Argentina), Tours (França) Arezzo (Itàlia), Torrevieja, Bilbao-, ha realitzat un gran nombre d’enregistraments per a segells diversos, entre els quals cal destacar K617, amb les versions amb l’Ensemble Elyma i Gabriel Garrido d’obres de compositors hispanoamericans del barroc. El 2003 enregistrà la banda sonora de “La mala educación”, de Pedro Almodóvar, a la qual seguirien “Viatge a l’Àfrica”, de Jordi Llompart, i “El bosc”, d’Óscar Aibar. Des del 2002 compta amb el seu propi cicle de concerts, anomenat “Les quatre estacions del Cor Vivaldi”, on presenta quatre programes diferents cada any. Col·labora regularment amb el Gran Teatre del Liceu en òperes i concerts, i ha actuat per Europa, els Estats Units i l’Argentina. També comissiona compositors nacionals i internacionals (Albert Guinovart, Salvador Brotons, Alberto García Demestres, Kirby Shaw, Peter Bacchus, Eduard Iniesta, Narcís Bonet, Josu Elberdin) per tal d’incrementar el repertori per a veus blanques.