El primer tindrà lloc diumenge 24 de febrer, a les 19:00 hores, al Teatre-Auditori La Massa de Vilassar de Dalt, i el segon dijous 28 de febrer, a les 21:00 hores al Teatre-Auditori Sant Cugat.
El repertori inclou les “Variacions rococó”, una obra virtuosa i que encomana alegria -i això que Txaikovski va tenir una vida trista i turmentada-, que comptarà amb la participació del violoncel·lista solista Guillermo Pastrana- i la cinquena simfonia, composta el 1888. A tall d’anècdota, l’any 1941, quan l’Orquestra Simfònica de Leningrad estava interpretant la cinquena de Txaikovski en un concert retransmès en directe per ràdio, es va produir el bombardeig de la ciutat. L’orquestra va continuar tocant fins a la darrera nota. L’obra va esdevenir popular i per sempre més associada a valors de resistència, democràcia i llibertat.
Michał Nesterowicz, director convidat
Director polonès, nascut a Wroclaw, Michał Nesterowicz és llicenciat per l’Acadèmia de Música de la seva ciutat natal, havent cursat l’especialitat de Direcció a les ordres del professor Marek Pijarowski, acabant-la amb menció especial el 1997. Dos anys després va ser finalista del Concurs Internacional de Direcció de Grzegorz Fitelberg a Katowice (Polònia). A l’edat de 29 anys, va ser nomenat Director Artístic de l’Orquestra Filharmònica Bàltica de Gdansk.
El 2008 va guanyar el Concurs Internacional de Direcció d’Orquestra de Cadaqués. Després va ser designat Director Titular de l’Orquesta Sinfónica de Chile, on va treballar fins a finals de 2011. Michal Nesterowicz ha col·laborat amb diversos solistes de primer nivell, incloent Ewa Podleś, Angela Marambio, Gwendolyn Bradley, Shlomo Mintz, Ivan Monighetti, Javier Perianes o Patricia Kopatchinskaja entre molts d’altres.
A Polònia col·labora amb les millors orquestres, com l’Orquestra Filharmònica Nacional de Varsòvia, Sinfonia Varsovia, l’Orquestra Simfònica Nacional de la Ràdio Polonesa de Katowice, l’Orquestra de l’Acadèmia Beethoven i l’Orquestra Sinfonietta de Cracòvia. En l’àmbit internacional, ha dirigit la Wiener Kammerorchester, Sinfónica de Tenerife, l’OBC, l’Orquesta Sinfónica de Galicia, la Camerata Israel de Jerusalem, l’Orquesta Sinfónica de Puerto Rico, l’Orquestra Sinfônica do Estado de São Paulo i la Spokane Symphony de Washington.
Entre els seus propers projectes s’inclouen concerts amb l’Orquesta Sinfónica de Tenerife, la Royal Liverpool o la Brussels Philharmonic, etc.
Guillermo Pastrana, violoncel
Guillermo Pastrana és un dels grans talents de la interpretació actual a Espanya, la qual cosa el va fer creditor del Premio Ojo Crítico de Radio Nacional 2014 i del Premio Granada Joven el 2015. Va néixer a Granada el 1983 i va començar els seus estudis als sis anys al conservatori d’aquesta ciutat.
El violoncel ha estat des de llavors la seva vida. Als 17 anys va començar el seu perfeccionament a l’estranger, llançant-se a l’aventura sense més suport que el de la seva família. Aquest trajecte de la seva vida va culminar amb l’ampliació dels seus estudis amb Ivan Monighetti a Basilea (Suïssa), on resideix actualment.
Enaltit per la crítica, el públic i els grans professionals amb els quals ha col·laborat en la seva curta però fulgurant carrera, tots coincideixen a destacar la seva musicalitat, la qualitat del seu so, afinació i perfecció tècnica, a més del seu carisma sobre l’escenari.
A Espanya, ha obtingut grans èxits al costat de les més destacades orquestres del nostre país sota la direcció de grans directors com Michal Nesterowicz, Paul Daniel, Josep Vicent, Kazuki Yamada, Manuel Hernández Silva, Alejandro Posada, Aldo Ceccato, Antoni Wit, Álvaro Albiach, Miguel Harth-Bedoya i Damian Iorio, entre d’altres. El 2016 va gravar el seu primer CD per a Naxos, al costat de l’Orquestra d’Euskadi, amb la Suite op. 16 de Saint-Saëns.
En l’actualitat, compagina la seva activitat concertística amb la docència. Ha estat convidat com a jurat en nombrosos concursos nacionals. Imparteix classes magistrals a Espanya i l’estranger, ha col·laborat com a professor convidat de la Universitat de Música de Medellín (Colòmbia), com a professor de l’Academia Orquestal d’aquesta ciutat i el 2013 fou professor de violoncel de la Orquesta Joven de Andalucia.
Piotr Ílitx Txaikovski (1840-1893)
Piotr Ílitx Txaikovski va fer estudis de dret i va ser funcionari del ministeri de justícia. Però va dimitir per dedicar-se exclusivament a la música. En acabar els estudis va ser professor d’harmonia al conservatori de Moscou. D’aquesta època són la Primera simfonia (1866), l’òpera El voivoda (1868), etc. Durant una visita a Sant Petersburg conegué els músics joves que treballaven per la causa del nacionalisme en l’art i que havien format el Grup dels Cinc. Balakirev, que n'era el fundador, i Rimskij-Korsakov exerciren una influència temporal damunt seu: Segona simfonia (1872), basada en temes populars ucraïnesos. Els anys següents foren d’una gran activitat: fou nomenat crític musical del Russkaja Vedemost (‘El butlletí rus’), i sense deixar l’ensenyament prosseguí la tasca de compositor. Poc temps després, gràcies al mecenatge de Nadezhda von Meck, pogué dedicar-se totalment a compondre. A causa de la seva personalitat, cosmopolita i influïda per la música occidental, s’havia anat allunyant del Grup dels Cinc. Tanmateix, per l’amor als contrasts, per l’orquestració brillant i colorista i per la gran intensitat emocional denota un temperament essencialment rus. A més de les obres esmentades, cal citar quatre simfonies, entre les quals la Manfred (1885) i laSisena, Patètica (1893), tres concerts per a piano (1874-93), el tercer dels quals restà inacabat, un concert per a violí (1878), música religiosa, coral, etc. En l’òpera, admirava sobretot la claredat i la simplicitat: Eugeni Oneguin (1878) i La dama de piques (1890) són les més importants, i també compongué Mazeppa (1881-87) (sobre un poema de Puškin), Iolanta (1891), etc. Dels ballets excel·leixen El llac dels cignes (1876), La bella dorment del bosc (1889) i El trencanous(1892).
Els intel·lectuals russos i els poders fàctics del moment se’l van mirar sempre sota sospita, com si fos un artista massa fi lo-occidental com per ser considerat vertaderament rus. Així i tot, les seves obres tenen un caràcter innegablement eslau que apareix de forma espontània.