Valsos i danses al Teatre-Auditori Sant Cugat

Creada l’any 1990, l’OSSC ha realitzat més de 500 concerts
Amb dues corals: Petits Cantors “Cantorada”, del Monestir de Sant Cugat del Vallès (directora: Elisabeth Eckart Pla) i l’Escolania de Castellterçol (directors: Elisenda Cabero i Carles Farreras)

09-12-2017
Cada any, al concert de valsos i danses de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, hi ha unes quantes sorpreses. No només hi ha uns quants gags enginyats pels músics sinó també novetats pel que fa al repertori. 

El públic que acudirà al Teatre-Auditori Sant Cugat els propers 27 i 28 de desembre, a més de poder escoltar un grapat de valsos, compostos quasi tots per Johann Strauss fill, podrà gaudir de peces especialment singulars, entre les quals cal destacar dues suites, la “Montjuïc-Suite of Catalan Songs”, de l’anglès Benjamin Britten (1913-1976), en la qual apareix la melodia del “Paga-li, Joan”, la dansa tradicional que es balla cada any per la Festa Major de Sant Cugat, i la suite de nadales catalanes composta per Salvador Brotons (Barcelona, 1959), que inclou les següents nadales: “El vint-i-cinc de desembre”, “El petit vailet”, “El noi de la mare”, “El desembre congelat”, “Sant Josep i la mare de Déu”, “A Betlem me’n vull anar”, “ L’àngel i els pastors” i “El cant dels ocells”. En la interpretació d’aquesta peça hi intervindran dues corals: Petits Cantors “Cantorada”, del Monestir de Sant Cugat del Vallès (directora: Elisabeth Eckart Pla) i l’Escolania de Castellterçol (directors: Elisenda Cabero i Carles Farreras).

Un altre dels al·licients del concert serà la participació de Josep Fadó, tenor de prestigi internacional. Fadó interpretarà, acompanyat de l’Orquestra, l’ària “Nessun Dorma” de l’òpera “Turandot” de Giacomo Puccini (1858-1924), que va popularitzar el tenor italià Luciano Pavarotti, “L’emigrant”, d’Amadeu Vives (1871-1932), una cançó catalana amb text de Jacint Verdaguer amb aires nostàlgics que amb el temps ha esdevingut un cant patriòtic, l’ària que canta Danilo a la divertida opereta “La vídua alegre”, de Franz Lehár (1870-1948), i “Rosó”, composta per Josep Ribas (1882-1934) per a la comèdia musical “Pel teu amor”.

Josep Fadó, tenor

Nascut a Mataró, va realitzar els estudis de cant al Conservatori del Liceu de Barcelona i va finalitzar el Grau Superior al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Ha rebut classes de Francisco Lázaro, Aldo Danieli, Bonaldo Giaiotti, Ana Luisa Chova i Carlos Chausson. Josep Fadó ha fet un munt d’actuacions arreu d’Europa. D’entre les darreres actuacions cal destacar la seva participació a Der Rosenkavalier, de Richard Strauss, al Teatro Real de Madrid (2010), a Nabucco, de Giuseppe Verdi, per a Òpera a Catalunya (2013), com a solista del III Concert Bicentenari Verdi que va inaugurar la temporada del Gran Teatre del Liceu de Barcelona l’any 2013, al Requiem, de W.A. Mozart, amb l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida i el Dallas Symphony Chorus, a l’Auditori Enric Granados de Lleida i al Monestir de Pedralbes de Barcelona (2014), a I due foscari, de Giuseppe Verdi, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona (2015), a Il duca d'Alba, de Gaetano Donizetti, al Teatro Campoamor d’Oviedo (2015), a Carmen, de Georges Bizet, amb l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, al Teatre-Auditori Sant Cugat (2015), a Otello, de Gioacchino Rossini, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona (2016) i a Turandot, de Giacomo Puccini, al Festival Castell de Peralada (2016). L’any 2017 té previst actuar a  Rigoletto, de Giuseppe Verdi, al Gran Teatre del Liceu, i a Lucia di Lammermoor, de Gaetano Donizetti, al Teatre Principal de Maó. 

Gira per Catalunya amb el concert de valsos i danses


L’Orquestra Simfònica Sant Cugat oferirà aquest mateix concert de valsos i danses, a més dels dies ja esmentats, 27 i 28 de desembre al Teatre-Auditori Sant Cugat, el 23 de desembre al Centre Cultural L’Amistat de Premià de Mar, el 30 de desembre al Teatre Plaza de Castelldefels, l’1 de gener al Teatre La Massa de Vilassar de Dalt, el 8 de gener al Teatre Kursaal de Manresa i el 14 de gener al Teatre Monumental de Mataró.

Daniel Romaní

Segueix-nos