Composta l’any 1872, la segona simfonia de Txaikovski inclou motius de la música popular d’Ucraïna. Per això és coneguda com “La Petita Rússia”, com era coneguda Ucraïna quan era una República de l’URSS. Es tracta d’una de les obres més alegres de Txaikovski.
El repertori del concert també inclourà la peça “Accents catalans”, un recorregut per cançons populars catalanes d’Elisenda Fàbregas (1955-), compositora nascuda a Terrassa, i el “Concertino per a flauta i orquestra op. 107”, de Cécile Chaminade (1857-1944). En aquesta darrera obra hi participarà com a flautista solista Patrícia de No, flautista santcugatenca de prestigi internacional.
El concert forma part de les activitats del Dia Internacional de les Dones.
Aquest mateix concert també s’oferirà el 20 de març a La Massa Teatre de Vilassar de Dalt.
Patrícia de No, flautista
Convertida en una de les flautistes amb més trajectòria i projecció internacional de la seva generació i mimada per la crítica internacional, Patrícia de No passeja la seva música pels escenaris de mig món. La seva versatilitat i personalitat expressiva l’han portat a països com Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Dinamarca, Estats Units, Xina, Finlàndia, Costa Rica, Colòmbia, i la reclamen periòdicament en Festivals de Música (Colòmbia, Espanya, Costa Rica) i sales de concert. Convidada pel Festival Internacional de Música de Popayán (Colòmbia) així com en la 25a edició del Festival Internacional de Música de Costa Rica, ha interpretat els concerts per a flauta i orquestra d’Antonio Vivaldi . De No va ser escollida el 2015 pel Grup Freixenet com a imatge de la marca Elyssia i patrocinada en una gira internacional, on va actuar en els més prestigiosos teatres de la Xina i el Japó (2016-17). Amb tres discos al mercat ha presentat un nou CD “Intimate” amb la pianista Cristina Casale (Solfarecordings, 2015). El seu segon CD “La flauta Romàntica” inclou el repertori romàntic per a flauta al costat de la pianista catalana Alba Ventura (Solfarecodings, 2011) . Grava igualment els quartets més importants per a quatre flautes “Flautes d’Adri” amb el segell Música Global, 1998 . El 2012 és convidada per mestre Liù Gia per realitzar una gira per la Xina amb l’Orquestra de Macau al llarg de deu ciutats. Havent estat guardonada en diferents concursos nacionals i internacionals com a solista i amb formacions de cambra a Espanya, Alemanya (Kuhlau Flute Competition, 2003) i Dinamarca (Carl Nielsen, 2006), el 1998 obté el Premier Prix de Flauta de Perfectionnament et Virtuosité del Conservatori Superior de Música de Ginebra (Suïssa) amb el mestre Maxence Larrieu. Des de llavors ha actuat com a solista davant d’orquestres com la Silesian Chamber Orchestra, Praghe Virtuosi Chamber Ochestra, l’Orquestra Simfònica Eafit de Medellin, l’Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra Nacional d’Andorra, l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat i la Budapest Strings Chamber Orquestra, entre moltes altres. Mestres com S. Camberling, B. de Billy, S. Weigle, el Sr. Plasson, J. Judd, Ch. Hogwood, J. López Cobos, P. Schneider, L. Foster, etc. també l’han dirigit en el Teatre del Liceu de Barcelona, l’Orquestra Cambra d’Espanya, l’Orchestra del Teatre dell ‘Arena de Verona, etc. Destaca la Hungarian Virtuosi Orchestra de Budapest, en què va treballar i va rebre consell especial del mestre Jean-Pierre Rampal. Ha impartit master-classes a la Universitat de Medellín (Colòmbia), a l’Oregon University (EUA) i a Catalunya (ESMUC).
Salvador Brotons, director
Salvador Brotons va néixer a Barcelona el 1959 en una família de músics. El seu pare l’inicià en la flauta i realitzà els estudis musicals al Conservatori de Barcelona graduant-se en flauta, composició i direcció d’orquestra. Entre d’altres, tingué com a professors Antoni Ros-Marbà, Manuel Oltra i Xavier Montsalvatge. Amplià la seva formació a França i a Gran Bretanya, i als Estats Units obtingué el doctorat en música a la Florida State University. Entre 1977 i 1985 va ser flautista solista a l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, càrrec que compaginà des del 1981 al 1985 a l’Orquestra Ciutat de Barcelona. Aleshores deixà la seva dedicació a la flauta i es consagrà a la direcció d’orquestra però mai ha abandonat la composició. Ha estat director titular de l’Orquestra de la Universitat de Portland, de l’Orquestra Simfònica de la Florida State University, de l’Oregon Sinfonietta, de la Mittleman Jewish Community Orchestra, de l’Orquestra Simfònica del Vallès i de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears. Actualment és director de la Banda Municipal de Barcelona i, des del 1991, de la Vancouver Symphony Orchestra. A més, és convidat a dirigir orquestres d’arreu del món. Treballa intensament com a compositor fent front a diversos encàrrecs que li arriben d’arreu, fet que el situa en un lloc destacat de la música catalana actual amb una gran projecció internacional.