El baró van Swieten era un aristòcrata neerlandès, fill del metge de l’emperadriu Maria Teresa I d’ Àustria. Va ser un home cultivat, diplomàtic, funcionari governamental austríac i bibliotecari. Era un gran amant de la música i en especial de Bach i Händel.

El mot mecenes bé d’antic, concretament de Gai Cilni Mecenàs, polític romà patró dels literats que va viure al segle I A.C. Casa seva va esdevenir lloc de trobada dels virtuosi de Roma amb gran hospitalitat i va ser amic de Virgili, Horaci i d’altres poetes. Aquesta generositat va ser el que li va donar la fama de patró de les lletres i a la llarga el seu nom s’ha utilitzat per anomenar les contribucions desinteressades per a la protecció d’artistes i escriptors.

Així com Mecenàs s’envoltava dels poetes probablement per al seu gaudi personal, també ho feia segurament Gottfried van Swieten. Sense esperar cap mena de reconeixement, aquest amant de la música va remenar Berlín de dalt a baix buscant manuscrits de Bach i Händel, i els va portar a Viena, on aquests treballs eren virtualment desconeguts. Van Swieten pensava que fent reviure la música d’aquests genis, aprenent d’ells i inspirant-se en les seves obres, era com podia ajudar el músics joves a esdevenir bons compositors.

Estava convençut que tocant la millor música del passat era com un podia esperar crear gran música en el futur. (1)

El passat dia 1 d’octubre es va celebrar el Dia Europeu de les Fundacions i Donants, una iniciativa de la Xarxa Europea d’Associacions de Fundacions i Donants DAFNE en la qual van participar entitats de tot el continent. El sector de les fundacions sense ànim de lucre és un sector en creixement segons la Coordinadora Catalana de Fundacions, però és urgent unificar normatives a nivell europeu segons l’ AEF (Associació Espanyola de Fundacions).

Segons l’ informe “Les Fundacions a Catalunya”(2), realitzat per l’ Observatori de Fundacions el 2018, el nombre de fundacions sense ànim de lucre a Catalunya s’ha duplicat en els darrers 20 anys, passant de 1.210 l’any 1996 a 2.667 fundacions l’any 2018. Els àmbits d’actuació responen a les demandes de la població, amb criteris de proximitat, arrelament al territori, agilitat i eficiència. De l’informe també es desprèn que actualment són les persones físiques les que hi estan contribuint més, amb 93 M€ donats el 2016, mentre que les empreses encara no han recuperat els nivells pre-crisi. Tot i així, els treballadors assalariats representaven el 2,5% del total d’ ocupació a Catalunya i mobilitzaven el 7% del voluntariat, en el moment de fer l’estudi.

Ja en un article publicat al diari Ara el novembre de l’any 2011 amb el títol “Els Reptes del mecenatge”(3) s’afirmava que “amb la crisi...les primeres necessitats passen per davant de la cultura entre les prioritats de les grans empreses a l’hora de repartir els ajuts”.

En aquest moments, exactament nou anys més tard, aquestes paraules prenen tot el sentit. A més ja aleshores a l’article es feia la reflexió que “la filantropia individual s’ha convertit en la gran protagonista” i es reclamava canvis legislatius a les administracions perquè “la llei de mecenatge espanyola està a la cua de les europees...”  Estem encara pendents d'una reforma en aquest sentit, existint grans diferències entre la llei vigent aquí i la d'altres països, que afavoreixen molt més les aportacions de mecenatge i patrocini a l'activitat cultural.

Si busquem a la Gran Enciclopèdia Catalana el significat de la paraula, Mecenatge és la protecció generosa a empreses culturals o benèfiques. El TermCAT(4) diferencia entre:

Mecenatge: Suport financer o material que una persona física o jurídica dona a una activitat d'interès públic, generalment de caràcter social, cultural o educatiu, amb la finalitat d'obtenir en contrapartida un benefici d'imatge, i

Patrocini: Suport financer o material que una persona física o jurídica dona a una organització o a una activitat amb la finalitat d'obtenir en contrapartida un benefici publicitari o d'imatge.

Concretament per a aquesta entrada, hi ha una nota de la Societat Catalana d’Estudis Juridics(5) (SCEJ) que diu que des de Gai Cilni, el mecenatge s'ha utilitzat per fer referència a les actuacions desinteressades a favor de la cultura i de l'art per part de personatges poderosos com el rei Alfons X el Savi, que va ser un dels grans mecenes del seu temps, impulsant la cultura i la ciència de l'època.

Durant el segle XV van destacar en aquest paper els Medici a Itàlia, que van protegir els artistes del Renaixement, i els segles XVI, XVII i XVIII els monarques i els papes (Juli II, Lleó X i Climent VII), van ser importants mecenes i protectors d'artistes reconeguts universalment com Miquel Àngel, Velázquez, Rafael i Leonardo da Vinci.

Segons la SCEJ aquesta idea de protecció d'artistes en el sentit històric ja no està tan present, tret de casos puntuals. En l’actualitat s'han obert noves vies per a canalitzar la voluntat filantròpica dels ciutadans, mitjançant donacions a favor d'entitats amb finalitats d'interès general en benefici de tota la col·lectivitat (com ara fundacions, associacions d'utilitat pública, i administracions i organismes públics).

Al costat d'aquestes aportacions desinteressades que posen de manifest el mecenatge que es duu a terme en la societat actual, també tenen molta importància les actuacions de patrocini, segons la SCEJ, en què també s'entreguen béns o diners a favor d'activitats d'interès general i es rep una contraprestació.

El mecenatge s'associa habitualment a iniciatives de naturalesa cultural, cívica, humanitària, educativa o científica, mentre que el patrocini està lligat més sovint a activitats esportives.

Actualment al Term.CAT hi trobem també els neologismes: Micromecenatge (6) (finançament col·lectiu en què els participants reben, a canvi de les seves aportacions, una petita contraprestació no dinerària relacionada amb el projecte que ajuden a finançar - aquestes contraprestacions poden consistir, segons el projecte, a rebre exemplars d'una obra publicada, figurar als agraïments o als crèdits d'un documental o d'una pel·lícula, rebre entrades per a l'estrena d'un espectacle, etc.) i Crowdfunding (sistema de finançament d'un projecte per mitjà de les aportacions individuals, sovint modestes, d'un gran nombre de persones a través d'una plataforma web.)

Sens dubte el sector econòmic relacionat amb les donacions a entitats sense ànim de lucre i les activitats amb finalitat social, està en creixement, si fins i tot apareixen neologismes! Això demostra com de necessàries són aquestes aportacions, i que cada cop hi ha més persones que valoren destinar una part dels seus recursos, o dels de l'empresa, a beneficis col·lectius.

L'Orquestra Simfònica Sant Cugat es gestiona a través de la Fundació Privada Música simfònica i de Cambra, entitat sense ànim de lucre per la qual mecenes i patrocinadors poden obtenir beneficis fiscals per les seves aportacions. 

Text: Cristina Aymerich
Imatge: Wikimedia commons. Autor: C. Clavereau


FONTS 
1 "Bach, Mozart ans the Musical Midwife" by Michelle Rasmussen, August 2011
   https://archive.schillerinstitute.com/music/m_rasmus_801.html
2 https://ccfundacions.cat/wp-content/uploads/2019/07/Les-Fundacions-a-Catalunya.pdf
3 https://www.ara.cat/cultura/reptes-futur-del-mecenatge_0_594540608.html
4 https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/mecenatge?type=basic&thematic_area=&language=
5 SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2013.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
6https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/micromecenatge?type=basic&thematic_area= &language=
Bibliografia
 https://www.tornaveu.cat/opinio/5165/cal-una-nova-llei-del-mecenatge
 https://conca.gencat.cat/web/.Informe qualitatiu_i_recomendaciones_mecenatge_CAT.pdf