.
Imaginem que només mirant el moviment de la membrana d'un altaveu, hem de reconèixer el que sona. Es tracta d'una missió impossible, tot un repte pel nostre cervell.
El procés de percepció del so es produeix en tres etapes:
1.- El nostre sistema auditiu és un sistema molt eficaç per detectar freqüències i intensitats. Aquesta informació s'envia directament al còrtex auditiu però abans de processar aquesta informació el cervell detecta la intensitat i la direcció d'on ve el so. Aquesta reacció instintiva té l'objectiu de reaccionar davant un perill imminent, per exemple si ens ataca una fera salvatge i era molt útil a l'època prehistòrica.
2.- Al "còrtex auditiu" li arriba una gran quantitat d'informació que no pot processar en temps real per això té una sèrie d'estratègies per simplificar aquesta informació i fer-la més manejable. La principal estratègia és fer diferents agrupacions per tal de reduir i simplificar la informació que el cervell ha de processar.
Per exemple quan toquem una nota d'un piano estem produint diferents freqüències, la fonamental (que és la que sentim) i d'altres anomenades "harmònics" que són els múltiples de freqüència que apareixen en menor intensitat.
Què fa el cervell? Doncs agrupa totes aquestes vibracions en una sensació: la nota principal amb un color o timbre determinat. D'aquesta forma el que en origen són diferents vibracions simultànies es converteixen en una sola nota. El cervell fa diferents agrupacions en funció de la direcció de la font sonora, de l'alçada de la vibració (aguts, greus), del ritme (agrupa instruments que fan el mateix ritme), etc.
3.- El "còrtex auditiu" envia aquesta informació organitzada a diferents àrees especialitzades del cervell que treballen en paral·lel. Així doncs una àrea del cervell es pot connectar amb la memòria i els records per veure si coneix la melodia que està escoltant mentre una altra àrea està processant el ritme i fa bellugar el peu de forma inconscient.
Les diferents àrees del cervell implicades en la percepció es relacionen amb els nostres records, vivències i coneixements i és precisament això el que provoca l'emoció que podem sentir en escoltar música.
Algunes de les àrees involucrades en la percepció musical en comparteixen amb altres activitats com la del llenguatge per això quan una mare canta una cançó de bressol al seu fill nounat li està enviant un missatge i també està preparant el seu cervell per aprendre a parlar en un futur immediat.
La percepció musical respon a uns principis bàsics com espècie humana però és diferent per cada persona. El cervell segueix diferents estratègies per fer-se una imatge del món que ens envolta, aquestes estratègies i per tant la percepció depèn de la nostra actitud, la nostra atenció, els nostres interessos, la nostra experiència, records, aprenentatge i de forma més global de la cultura que ens envolta.
La música, a més dels components culturals i emocionals, representa una verdadera gimnàstica pel cervell. Hi ha certes demències com l'Alzheimer que apareixen en una probabilitat molt menor en persones que es relacionen habitualment amb la música com a oients o com intèrprets. En tot cas la percepció de la música és una "missió impossible" que el cervell resol prou bé.
