Els viatges d’estudis no són un invent modern. Potser ara estan a l’abast de més butxaques, però al segle XIX ja eren pràctica habitual entre els joves de famílies benestants. Aquest és el cas de Felix Mendelssohn, net del filòsof Moses Mendelssohn i fill d’un banquer que només ha passat a la història
per una frase que solia repetir: “Sempre he estat el fill de Mendelssohn –en referència a Moses– i ara sóc el pare de Mendelssohn –en referència al seu fill Felix–”.

Encara que el pare (Abraham Mendelssohn) no hagi passat a la història, la música de Mendelssohn fill està en deute amb ell ja que gràcies als diners que va invertir en la seva educació, Felix va poder fer substanciosos “viatges d’estudis” que es van allargar durant tres anys i gràcies als quals va conèixer la vida musical d’Anglaterra, Alemanya, Austria, Itàlia, Suïssa i França.
El primer d’aquests viatges (som a l’any 1829) va ser a Anglaterra.

Allà, a part d’interpretar i dirigir obres seves, va tenir ocasió de visitar Escòcia i aquesta visita li va reportar gran quantitat de material musical per a les seves composicions. Les dues obres que va escriure a partir d’aquest viatge van ser l’obertura "Les Hèbrides" (inspirada en les illes que duen aquest nom i, especialment, en la gruta que hi ha en una d’elles anomenada La gruta de Fingal) i la Simfonia núm. 3, “Escocesa”.

Tant una obra com l’altra no van ser escrites immediatament. Si l’obertura va trigar tres anys a tenir forma definitiva, la simfonia no va estar acabada fins tretze anys després. Efectivament, encara que els primers esbossos de l’obra i el tema principal van ser gairebé espontanis, el seu desenvolupament li va portar molts mals de cap i va ser l’obra que més li va costar d’enllestir.

L’any 1831, mentre era a Roma i gairebé donava per acabada l’obertura esmentada, es queixava de la manca d’idees per avançar en la simfonia: “Aquesta simfonia escapa de la mesura que jo creia tenir. No sé si un dia aquesta simfonia serà popular i la tocaran amb un orguenet, però sento com si amb cada fragment aconseguís aprendre a escriure cada cop més el
que em surt de l’ànima i això és, en definitiva, l’única regla que conec”. 

Virginia Martínez, directora convidada
Virginia Martínez és directora de l’Orquestra Simfònica de la Regió de Múrcia i de l’Orquestra de Joves de la mateixa comunitat autònoma. Va estudiar direcció orquestral a Viena i en els darrers anys ha treballat amb nombroses orquestres tant a Europa com als Estats Units. Coneix bé la música de casa nostra ja que ha estat assistent tant de l’OBC com de l’orquestra del Liceu. L’auditori de la seva ciutat natal, Molina de Segura, duu el seu nom.




Text:    David Puertas
Edició: Cristina Aymerich
Fotografies:
Capçalera: wiki commons Miniatura i interior: Virginia Martinez / Autora: Silvia Ferrer

El nostre col·laborador, David Puertas, divulgador musical, i la directora de cors Meritxell Tarragó, han escrit a quatre mans “100 coses del món coral”, un llibre sobre el món coral centrat en el dia a dia dels cors amateurs de Catalunya. 

El proper 4 d’abril a les 18h es presentarà el llibre a la Casa de la Vila de Valldoreix. “100 coses del món coral. Un llibre sobre el món coral escrit des del cor"