Al concert de Valsos i Danses 2023 que sentirem al Teatre-Auditori Sant Cugat el 27 de desembre 2023, podrem gaudir d'obres de Léo Delibes, C.Offenbach, Piotr ÍIitx Txaikovski, Pau Casals, Salvador Brotons, Franz von Suppé i Johann Strauss.
Léo Delibes és un d’aquells compositors de la música clàssica que s’ajusten perfectament a la definició de one-hit wonder: un artista conegut per un sol gran èxit. No és l’únic al club, ni molt menys: algú coneix alguna altra peça de Carl Orff que no sigui "Carmina Burana"? O de Joaquín Rodrigo, més enllà del "Concierto de Aranjuez"? O de Mascagni, a part de la "Cavalleria Rusticana"? O d’Albinoni que no sigui l’"Adagio"?
A Léo Delibes li va passar el mateix que al seu mestre de composició, Adolphe Adam, que només és conegut per un ballet (en el cas d’Adam el ballet és "Giselle"). Delibes va compondre el ballet "Coppélia" als 34 anys i, malgrat que es va guanyar la vida com a compositor (òperes, ballets, cançons…), només aquest títol li ha donat fama mundial.
L’argument explica —en to de comèdia— la inquietant història d’una nina de mida humana que cobra vida. Al llarg dels tres actes se succeeixen diferents danses lluminoses i alegres que conformen la suite simfònica que avui escoltem.
"Coppélia", per M. Bosacchi
Offenbach va ser el gran compositor de teatre musical al París de mitjans del segle XIX. Va estrenar prop de 100 obres en les quals descriu perfectament la joie de vivre de l’època amb humor i alegria. Els gèneres en què va triomfar van ser els de l’òpera, l’opereta, la bouffonnerie, el vodevil, el sainet, la revista i d’altres que ell mateix va inventar com la chinoiserie musicale o l’anthropophagie musicale.
Els contes de Hoffman i Orfeo als inferns són les seves dues obres que encara ara es programen amb assiduïtat als teatres d’arreu del món. "La Barcarola" és una melodia preciosa que ens recorda els gondolers, ja que l’escena transcorre a Venècia.
Jacques offenbach, per Gaspard-Félix Tournachon (1820–1910)El gran compositor de ballets de finals del XIX va ser, sens dubte, Txaikovski: no solament va compondre tres dels títols més rellevants de tots els temps ("El llac dels cignes", "La bella dorment" i "Trencanous") sinó que, a més, va incloure pàgines de dansa en les seves òperes i fins i tot en les seves simfonies. Avui escoltem el grandiós vals que obre el segon acte de l’òpera "Eugene Oneguin" en què el protagonista flirteja amb Tatiana i, alhora, amb la seva germana Olga.
Tanca la primera part la música catalana: d’una banda música de Pau Casals en record del 50è aniversari de la seva mort, i de l’altra un suite amb les nostres nadales més conegudes composta pel director titular de la nostra orquestra, Salvador Brotons.
El gran encert de la família Strauss va ser dotar d’elegància i bon gust les danses populars que es ballaven tal con raja als cafès de Viena. Els vienesos eren grans amants del vals i sempre que podien anaven a les festes que se celebraven arreu per ballar.
Però els dos Johann Strauss (tant el pare com el fill) van afegir el valor del bon gust, dels instruments de corda, del refinament.
Així, van “inventar” aquest gènere que encara ara és tan popular i que barreja la música del poble amb la música de concert. Els centenars de valsos, polques, masurques i marxes que van compondre són les joies de la música popular de Viena i s’interpreten als centenars de balls que se celebren a la capital (i arreu del país) durant els mesos d’hivern.
El dia del concert n’escoltarem alguns i, amb el permís dels Strauss, també hi haurà un tastet de la música d’altres compositors que van ser-ne contemporanis, i que també van gaudir de grans èxits, com el cas de Franz von Suppé, que va triomfar en el món de l’escena amb més de 200 títols, entre operetes, vodevils, farses i ballets.
David Puertas Esteve
Divulgador musical
Text: David Puertas
Edició: Cristina Aymerich
Fotografies: Wikimedia Commons
Foto J. Offenbach
Autor: Gaspard-Félix Tournachon (1820–1910) alias: Nadar. Fotògraf, caricaturista, escriptor i jugador de beisbol francés. Adam Cuerden, Estados Unidos - Este archivo procede de la biblioteca digital Gallica, y está disponible en línea con el identificador ARK btv1b530922314, Dominio público, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=16897301
