Bernstein va ser un músic d’innegable talent que ha passat a la posteritat per obres com West Side Story. Però sabies que també va conduir el programa de televisió Omnibus? Escolta la seva veu un segle més tard.
Leonard Louis Bernstein va néixer el 25 d'agost de 1918 a Lawrence, Massachusetts (Estats Units). Fill de Jennie Resnick i Samuel Joseph Bernstein, un emigrant ucraïnès hebreu, va estudiar amb Sergei Koussevitzky i amb Dimitri Mitrópoulos. Les seves primeres passes com a director d'orquestra van estar encoratjades per Koussevitzky, el seu mentor a la seva etapa d'estudiant a Tanglewood.

Tanglewood és el nom d'una finca, on se celebren concerts, localitzada a l'estat de Massachusetts. Actualment, és la seu del Tanglewood Music Festival i del Tanglewood Jazz Festival, i ha estat la residència d'estiu de l'Orquestra Simfònica de Boston (BSO) des del 1937. 

El 1940 el director de la BSO, el rus Sergei Koussevitzky, va iniciar una escola d’estiu per a uns 300 músics joves, ara coneguda com a Tanglewood Music Center, anteriorment Berkshire Music Center.

Un Leonard Bernstein de vint-i-dos anys, que acabava de completar el seu primer any d'estudi a l'Institut Curtis de Filadèlfia, va sentir a parlar del pla del reconegut director i ràpidament va proveir-se de cartes de recomanació d'amics i professors influents, inclòs Copland. Va aconseguir una reunió amb Koussevitzky a Boston, i uns minuts de conversa amb Bernstein van ser suficients per convèncer Koussevitzky d'acceptar el jove músic a la seva classe de direcció aquell estiu.

Ja a 27 anys Leonard Bernstein va ser nomenat director de l'Orquestra Simfònica de Nova York i titular de la Filharmònica d'aquesta ciutat quan va morir Mitrópoulos. Va dirigir les principals orquestres del món: Simfònica de Londres, Filharmònica de Viena, Nacional de França i la Filharmònica d'Israel.

Durant diversos anys el famós compositor va escriure i va presentar a la televisió el programa Omnibus i els Concerts juvenils de la Filharmònica. Si el voleu sentir aquí teniu l’enllaç al programa Omnibus, capítol 5.
Podreu trobar la resta de capítols des del núm. 1 si us interessa.



Leonard L. Bernstein va ser un músic polifacètic. Els seus dots i el seu innegable talent no només li van permetre brillar en el camp de la interpretació, sinó que també va aconseguir triomfar en la composició, tant a la més formal com a la comèdia musical. 


Fidel reflex de les seves variades aficions i gustos, que en música s'estenien des del classicisme de Haydn fins al jazz, l'estil del compositor Bernstein es distingeix pel seu eclecticisme. Entre les seves obres principals hi ha les simfonies "Jeremies" (1944), "L'edat de l'angoixa" (1949), "els Salms de Chichester", els ballets "Capricho lliure" (1944) i "Facsímil" (1947), la cantata "Hanhkwenu" (1945), i obres de música de cambra, com la Sonata per a clarinet i piano (1942).

Però va ser popular sobretot per les seves comèdies musicals. Entre les seves composicions destaquen On the Town (1944), West Side Story (1957) i l’obertura de Candide (1956).

Dues de les seves incursions en aquest darrer gènere, On the Town (que va ser representada a Broadway durant 12 mesos) i West Side Story, van ser popularitzades pel cinema (1949 i 1961 respectivament) procurant-li un ampli reconeixement entre el públic. En el seu argument, la segona és una esplèndida actualització del Romeu i Julieta de Shakespeare que va collir deu Oscars en la seva versió cinematogràfica (1961), dirigida per Robert Wise i Jerome Robbins i protagonitzada per Richard Beymer i Natalie Wood.

En la faceta de director, la seva defensa d'una interpretació obertament subjectiva, dins de la més pura tradició romàntica, li feia obtenir els millors fruits en les obres de compositors amb un alt component expressiu en la seva música, com Franz Liszt (la seva versió de la Simfonia Faust és un clàssic de la fonografia), Gustav Mahler o Dimitri Xostakóvitx.

A més, Bernstein va ser un entusiasta defensor i divulgador de la nova música nord-americana: autors com Aaron Copland, Charles Ives i George Gershwin van formar part dels seus programes de concert fins a la seva mort.

Leonard Bernstein va rebre el premi Grammy per la seva dedicació a la música el 1985. Va morir el 14 d'octubre del 1990 a conseqüència d'un infart de miocardi a Nova York, 5 dies després d'anunciar la seva retirada.


Bibliografia

1. Fernández, Tomás y Tamaro, Elena. «Biografia de Leonard Bernstein». A Biografías y Vidas. La enciclopedia biográfica en línea [Internet]. Barcelona, España, 2004. Disponible a https://www.biografiasyvidas.com/biografia/b/bernstein.htm [data d’accés: 15 de març de 2023]. 
2. Víctor Moreno, María E. Ramírez, Cristian de la Oliva, Estrella Moreno y otros a Buscabiografias.com. Leonard Bernstein. Última actualización: 2022/04/14. URL: https://www.buscabiografias.com/biografia/verDetalle/3308/Leonard%20Bernstein
3. https://www.leonardbernstein.com/about/educator/tanglewood

Fotografies

1. Ozawa Hall at Tanglewood before a concert in early July 2009./By Titus.jon - Own work, CC BY-SA 2.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=9563580
2. Tanglewood Music Shed and Lawn, Lenox, Massachusetts, USA.By Daderot. - Self-photographed, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=1005371
3. Tanglewood - Lenox and Stockbridge, Massachusetts, USA.By Daderot - Own work, CC0 / https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=71085570 
4. Leonard Bernstein NYWTS 1955.jpg/ Leonard Bernstein seated at piano, making annotations to musical score. Al Ravenna, World Telegram staff photographer.
5. Leonard Bernstein Allan Warren.jpg /Leonard Bernstein conducting at The Albert Hall 
6. Los Angeles (California, USA), Hollywood Boulevard, Leonard Bernstein -- 2012/ Dietmar Rabich / Wikimedia Commons/ CC BY-SA 4.0