Maig 2021 El passat 23 d’abril, diada de Sant Jordi, vàrem poder gaudir d’un inspirador concert de música catalana, amb Xavier Pagès-Corella com a director convidat.
Xavier Pagès-Corella va néixer a Sant Pere de Ribes (Barcelona) el 1971. Va estudiar piano i composició al Conservatori Superior de Música del Liceu, i es va graduar obtenint Menció d'Honor en direcció d'orquestra al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. L'any 2000 va superar les proves d'admissió al Conservatori de Viena, on va ampliar els estudis de direcció. L’any 2008 coneix Joan Guinjoan, qui, segons ell, va esdevenir un dels seus principals mentors. Des de ben jove ha participat en concursos arreu, i hi ha estat premiat, tant aquí com a l’estranger. L'any 2005 va guanyar la plaça de director assistent a la Jove Orquestra Nacional de Catalunya.
Com a director ha dirigit formacions de tots els estils, des de formacions simfòniques, cobles, i també grups especialitzats en música contemporània com el Barcelona 216, el Grup 21, el Sitges 94.
Actualment és director musical del Barcelona Modern Ensemble i professor del Conservatori Superior de Música del Liceu.
Com a compositor, Xavier Pagès-Corella ha escrit per a un ampli ventall de formacions i gèneres, tant instrumentals com vocals, amb les quals ha obtingut diversos premis nacionals i internacionals. Cal destacar el Premi de Composició Musical Andrés Gaos (A Coruña, 2013), el Concurs Internacional de Composició de Tarragona (2010), el Concurs de Composició de l'Orquestra de Corda d'Oare (Regne Unit, 2004), el Premi Ciutat de Reus (2005, 2002) i el Memorial Francesc Basil (2000).
Una curiositat que probablement no coneixereu és que paral·lelament a la seva formació musical es va graduar en Enginyeria Elèctrica a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Barcelona, obtenint el premi de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya pel seu projecte de final de carrera sobre un mètode d'afinació de pianos assistida per ordinador.
Li hem fet unes breus preguntes per conèixer-lo una mica més.
Xavier, com et definiries com a persona i com a director, si és que es poden definir diferents tipus de directors o diguem-ne diferents estils?
És molt difícil definir-se a un mateix. Si hagués de decidir-me per algun adjectiu, potser diria que soc una persona inquieta, oberta a experimentar i explorar noves formes d'expressió, disposada a reinventar-me, a posar-ho tot en dubte i trobar les solucions per mi mateix. No m'agrada el que ve donat perquè sí, i sempre intento saber el que hi ha al darrera de les coses i perquè són com són. Això ha fet que sempre m'hagi costat molt avançar. Penso, però, que l'interès de la vida està justament en el camí que recorrem. Si aquest camí ens ve donat, o ja ha estat recorregut moltes vegades, potser ja no val tant la pena seguir-lo.
Ens pots explicar quina és la situació actual de la direcció de formacions de cambra i simfòniques? Hi ha interès? Puja gent nova?
La professió de director musical, en totes les seves especialitats, és molt atractiva, cosa que garanteix que en el futur hi seguirà havent talent com fins ara. A més, també és una especialitat que molts músics, després d'una llarga i exitosa trajectòria com a intèrprets solistes, decideixen emprendre com a darrera etapa de la seva carrera. Això fa que les característiques dels diferents directors o directores siguin realment variades, cosa que enriqueix moltíssim els resultats musicals. Tinc la sort d'impartir classes de direcció al Conservatori del Liceu, i sempre he pogut percebre que tots els alumnes són extremadament receptius al que els explico sobre la direcció i es prenen els estudis i la seva millora personal molt seriosament. A més, també hi ha diversos cursos de direcció d'estiu que sempre tenen molt d'èxit de convocatòria. Pel que puc observar, el nivell és cada cop més elevat, i esperem que en el futur encara sigui millor.
Hi ha algun tipus de formació amb la que et trobes més còmode a l'hora de dirigir? i en la composició, quin diries que és el teu estil actualment?
Em considero un director bastant versàtil (he dirigit orquestres de totes mides, tant professionals com d'estudiants, grups de música contemporània, òpera, bandes, cors, cobles...). Malgrat això, el que més m'agrada és dirigir una orquestra simfònica, especialment si el repertori pertany als segles XX i XXI. Quant a la composició, podríem dir que el meu estil és un estil "en moviment". No es defineix per com és, sinó per com canvia. No sé si algun dia aquesta evolució s'aturarà o anirà més a poc a poc, però de moment es va movent...
La teva obra Briònia va tenir molt d'èxit el dia del concert. Perquè creus que agrada tant? Com et vas sentir al concert?
Si t'he de ser sincer, ho ignoro completament. Suposo que agrada la frescor que desprèn una obra escrita per un jove de 18 anys. La veritat és que em fa molta il·lusió que una de les primeres obres que vaig escriure encara es pugui interpretar i que el públic la valori. Aquest recolzament el vaig notar molt durant el concert, no només amb la meva obra. Va ser una setmana molt intensa i gratificant, tant pel resultat musical com per l'ambient extraordinari que hi va haver durant els assaigs. Em vaig sentir molt còmode i espero que aviat pugui tornar a fer música amb tots vosaltres.
Moltes gràcies, Xavier, i moltes felicitats.
Tex: Cristina Aymerich
Fotos: Mané Espinosa
