LA CLÀSSICA DE PROKÓFIEV

Divendres, 13 Març , 20:00 h
Sant Cugat del Vallès - Teatre-Auditori

ENTRADES

Josep Ferré, director

Joseph Haydn (1732-1809)
Simfonia Concertant en Si bemoll major, per a violí, violoncel, oboè ,fagot

• Allegro
• Andante
• Allegro con spirito

David Bozzo
Ritual de la bèstia i la terra

       *  Fantasia per a percussió i orquestra. ESTRENA

Serguei Prokófiev (1891-1953)
Simfonia núm. 1, "Clàssica"

• Allegro
• Larghetto
• Gavotta: Non troppo allegro
• Finale: Molto vivace

 

BÀRBARA MARTÍNEZ · VIOLÍ 
HUGO HERRAIZ · VIOLONCEL
LLORENÇ PALLÀS · OBOÈ
JOAN VERA · FAGOT
*Joves solistes de l'ESMUC

CARME GARRIGÓ, PERCUSSIÓ SOLISTA

Orquestra Simfònica Sant Cugat

Josep Ferré, director

Comentari

Haydn va composar la Simfonia concertant en forma de concert múltiple durant la seva estada a Londres a la dècada de 1790, el mateix període en què va produir les seves conegudes Simfonies de Londres. L'obra del 1792 és per a oboè, fagot, violí, violoncel i orquestra. Haydn va escriure l'obra a instàncies del violinista i empresari Johann Salomon, qui va tenir un paper fonamental a l'hora de portar Haydn a Londres i que també va interpretar la part de violí a l'estrena.

Haydn és el paradigma del classicisme. Quan diem “música clàssica” en realitat estem dient que aquella música “sona a Haydn”. Se l’anomena “el pare de la simfonia” pel centenar d’obres que va compondre en aquest format i per la influència que van tenir sobre la resta de compositors. Fins i tot Prokofiev el va tenir com a model. La Simfonia concertant per a quatre solistes respon a una petició del violinista i empresari Johann Peter Salomon que va convèncer Haydn de viatjar a Londres per participar en diversos concerts i dirigir les seves pròpies obres. Les simfonies que allà va estrenar Haydn van causar furor. Salomon va aprofitar per demanar al compositor una obra brillant per a quatre solistes i Haydn (en poques setmanes) va compondre aquesta “concertant”, a mig camí entre simfonia i concert de lluïment. Efectivament, els quatre solistes tenen ocasió de lluir, però potser el que més destaca és el paper cambrístic que els fa jugar, a vegades dialogant entre ells i a vegades amb l’orquestra.

La Simfonia Clàssica de Prokófiev, segons les pròpies paraules del compositor, és la simfonia que Haydn hauria escrit si hagués viscut al segle XX. Aquesta obra és considerada la primera gran creació del moviment conegut com a Neoclassicisme, i suposa un homenatge de Prokófiev al mestre vienès. Tot i mantenir l'estructura formal de les simfonies de Haydn, Prokófiev impregna l'obra amb un llenguatge innovador, dinàmic i sorprenent, ple de la frescor i audàcia pròpies del seu estil característic.

Prokofiev va escriure la seva primera simfonia el 1917 com un exercici de conservatori per treballar dos aspectes de la seva formació: afrontar l'escriptura per a orquestra simfònica (fins a aquell moment tot ho escrivia primer al piano) i la preparació per dirigir obres de Haydn. Li va sortir una obra d'alè clàssic, malgrat que és evident que havien passat més de 100 anys des de la mort de Haydn. L'obra és un encant: plena de melodies elegants, amb una instrumentació equilibrada i transparent, lluny de les idees agosarades que ja havia començat a introduir en les seves obres i amb un regust "clàssic" que, malgrat tot, no enganya l'oïda entrenada en l'audició del vertader classicisme.