Obra per a soprano, baríton, narador, cor i orquestra dedicada a Ramon Llull amb motiu dels 700 anys de la mort de l’escriptor i pensador mallorquí
Orquestra Simfònica Sant Cugat / Maia Planas., soprano / Xavier Mendoza, baríton / Neus Dalmau, narradora / Polifònica de Puig-reig Dir.: Emmanuel Niubó / Cor de Cambra Sant Cugat. Dir.: Albert Santiago / Director: Salvador Brotons
El concert tindrà lloc el 22 d'abril al Teatre La Massa de Vilassar de Dalt i el 23 d'abril al Teatre-Auditori Sant Cugat
Comentari
Des de fa anys l’Orquestra Simfònica Sant Cugat desmenteix la idea, que alguns encara tenen, que no hi ha música clàssica catalana de qualitat equiparable a la més reconeguda internacionalment. I cada any, amb motiu de Sant Jordi, ofereix una proposta musical dedicada només a compositors catalans. La d’enguany inclou el següent repertori: “L’Alimara”, de Manuel Oltra –una obra escrita el 1983 per a dues cobles i percussió; el mateix autor en realitzà una versió orquestral-, “Poema romàntic”, de Joan Lamote de Grignon –escrita originalment per a baríton i orquestra- i la “Cantata de Randa”, de Salvador Brotons.
La “Cantata de Randa” és una composició molt recent de Salvador Brotons per a narrador, soprano, baríton, cor mixt i orquestra -també n’hi ha versió per a banda-, escrita per commemorar els 700 anys de la mort de Ramon Llull. Basada en un llibret de Neus Dalmau, és un recorregut per la vida i obra de Llull, i inclou textos d’altres autors com Joan Alcover. La música incorpora melodies del temps de Llull, i altres com el Cant de la Sibil·la i algunes melodies populars, i també altres procedents d’“El Llibre vermell”, cosa que li atorga un marcat caràcter medieval.
En la interpretació de la “Cantata de Randa”, a més de l’Orquestra Simfònicsa Sant Cugat, hi participarà Maria Camps (soprano), Xavier Mendoza (baríton), Neus Dalmau (narradora), la Polifònica de Puig-reig (que dirigeix Emmanuel Niubó) i el Cor de Cambra Sant Cugat (que dirigeix Albert Santiago).
L'Orquestra Simfònica Sant Cugat va oferir la "Cantata de Randa" fa uns dies a la Sagrada Família de Barcelona.
Manuel Oltra (1922-2015)
Manuel Oltra, veritable mestre de mestres durant molts anys des de les seves classes al Conservatori Municipal de Barcelona, va néixer a València el 1922, però de ben menut s’establí amb la seva família a Barcelona, la ciutat on morí el 2015. Deixeble, entre d’altres, d’Eduard Toldrà i de Joaquim Zamacois, gaudí d’una bona formació que li per- meté entrar al Conservatori Municipal de Barcelona el 1959 com a professor d’harmonia, contrapunt, fuga i formes musicals. No deixà aquesta institució fins al 1987, l’any de la seva jubilació. Al Conservatori fou, a més, sotsdirector entre els anys 1973 i 1981. Abans, entre 1944 i 1947, va exercir la docència al Conservatori Hispano-Marroquí de Tetuan. Després, de nou a Barcelona, fou responsable de diversos cursets i classes magistrals en diverses entitats, i durant un temps donà classes a l’institut Joan Llongueres. Fou un actiu director de corals i es comprometé ben jove amb la música tradicional catalana i la seva divulgació. Harmonitzà per a cor diverses cançons populars del país i creà ballets populars i un cert nombre de sardanes. El seu llegat com a compositor abasta pràcticament tots els gèneres musicals, tant en la música simfònica com de cambra i per a solistes. És autor, també, d’una important obra per a cobla i coral.
Joan Lamote de Grignon (1872-1949)
Joan Lamote de Grignon nasqué a Barcelona el 1872 i morí a la mateixa ciutat el 1949. Després d’una primera formació musical al Conservatori del Liceu de la capital catalana, amplià els seus estudis amb el mestre Antoni Nicolau. Tenia una clara vocació de director, cosa que no impedí mai la seva dedicació també a la composició. El 1911 fundà l’Orquestra Simfònica de Barcelona, de la qual fou el primer director, i tres anys després prengué la batuta al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Berlín i de la Blüthner-Orchester de la mateixa ciutat. El 1914 substituí Celestí Sadurní com a titular de la Banda Municipal de Barcelona, agrupació amb la qual realitzà una tasca de divulgació musical extraordinària, fent arribar la música a un públic tant nombrós com divers. A més, amb ell al capdavant, la Banda assolí un gran nivell de qualitat, a més d’ampliar el seu repertori tot realitzant arranjaments per a banda del gran repertori simfònic universal amb una gran qualitat. El 1917 fou nomenat director del Conservatori del Liceu. Arran de la victòria de Franco a la guerra civil espanyola fou desterrat a València per ordre governamental i allà fundà la prestigiosa Orquestra Municipal de València, de la qual fou el director fins al seu retorn a Barcelona, ja molt malalt, el 1949. Abans del seu retorn definitiu a la capital catalana, el 30 d’abril de 1946, es desplaçà a Barcelona per acudir a un concert en honor seu al Palau de la Música Catalana a càrrec de l’Orfeó Català, que hagué de celebrar-se a porta tancada. Tres anys després, ja l’any de la seva mort, hi havia projectat un concert, també al Palau, amb l’Orfeó Català i l’Orquestra Simfònica de Barcelona que ell havia fundat. Aquest concert tampoc pogué tenir lloc com estava previst i se’n programà un altre a Terrassa amb l’orfeó local i l’Orquestra Municipal de València. Durant aquest concert patí un esvaïment que va resultar fatal, ja que morí poc després.
Salvador Brotons (1959)
Salvador Brotons va néixer a Barcelona el 1959 en una família de músics. El seu pare l’inicià en la flauta i realitzà els estudis musicals al Conservatori de Barcelona graduant-se en flauta, composició i direcció d’orquestra. Entre d’altres, tingué com a professors Antoni Ros-Marbà, Manuel Oltra i Xavier Montsalvatge. Amplià la seva formació a França i aGran Bretanya, i als Estats Units obtingué el doctorat en música a la Florida State University. Entre 1977 i 1985 va ser flautista solista a l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, càrrec que compaginà des del 1981 al 1985 a l’Orquestra Ciutat de Barcelona. Aleshores deixà la seva dedicació a la flauta i es consagrà a la direcció d’orquestra però mai ha abandonat la composició. Ha estat director titular de l’Orquestra de la Universitat de Portland, de l’Orquestra Simfònica de la Florida State University, de l’Oregon Sinfonietta, de la Mittleman Jewish Community Orchestra, de l’Orquestra Simfònica del Vallès i de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears. Actualment és director de la Banda Municipal de Barcelona i, des del 1991, de la Vancouver Symphony Orchestra. A més, és convidat a dirigir orquestres d’arreu del món. Treballa intensament com a compositor fent front a diversos encàrrecs que li arriben d’arreu, fet que el situa en un lloc destacat de la música catalana actual amb una gran projecció internacional.
Cantata de Randa de Salvador Brotons
Creada l’any 1990, l’OSSC ha realitzat més de 500 concerts
Cantata de Randa de Salvador Brotons
