Notes de premsa

Creada l’any 1990, l’OSSC ha realitzat més de 500 concerts
A quasi tots els “rànquings” dels grans compositors d’òpera, als primers llocs acostuma a haver-hi l’italià Giuseppe Verdi i l’alemany Richard Wagner. Tots dos compositors van néixer el mateix any, el 1813, ara en fa dos-cents, doncs, i per això enguany encara “sonen” més. A la propera activitat de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, “Un matí a l’òpera”, que tindrà lloc dissabte 27 d’abril, a les 12 hores, a l’Aula Magna del Conservatori Municipal de Música Victòria dels Àngels de Sant Cugat del Vallès, s’interpretaran peces d’aquests dos autors, concretament dues “fantasies” (sobre “La Traviata”, de Verdi, i sobre “Lohengrin”, de Wagner). Aquestes peces alberguen conegudes melodies d’òpera com ara “Addio del passato” i “Pariggi o cara”  (les dues a “La Traviata”) i la marxa nupcial (a “Lohengrin”). Totes dues composicions han estat arranjades per a piano i flauta per Giulio Briccialdi. A més, es tocarà l’intermezzo del tercer acte de “Carmen”, de George Bizet.

El concert serà interpretat per Elisabet Franch (flauta) i Josep Ferré (piano).

Elisabet Franch, flautista

Elisabet Franch Moncunill (Barcelona, 1983) va iniciar els seus estudis de música a l’Escola Municipal de Música de Sant Cugat del Vallès. Ha tocat amb l’Orchestre Symphonique et Lyrique de Paris, l’Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, entre d’altres. Actualment és flautista de l’Orchestra dell’Accademia del Teatro alla Scala (Milà).

Josep Ferré

Nascut a Nulles (Alt Camp) el 1954, Josep Ferré va realitzar els estudis de Ciències Empresarials a ESADE i els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on va obtenir els premis d’honor de flauta travessera i de piano. Al mateix Conservatori, va realitzar estudis de direcció coral i instrumental. És director titular de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat.

Aquest concert és la tercera proposta del cicle Calendari d’activitats de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, adreçades als socis i simpatitzants d’aquesta formació musical (el “Simpatitzant de l’Orquestra” és una figura de nova creació, que suposa donar-li suport i poder gaudir de concerts de música de cambra, conferències, tallers...).
En força cultures melòmanes del vell continent es coneixen, s’estimen i s’interpreten els propis compositors; a casa nostra... no pas gaire. L’Orquestra Simfònica Sant Cugat s’ha proposat omplir aquest buit. De fet, des dels seus inicis, inclou al seu repertori força compositors del país. És sobretot al concert de Sant Jordi, que la formació simfònica santcugatenca ofereix des del 1994, on hi ha una presència més notable de peces d’autors catalans. “Aquest any la proporció és 80/20, és a dir, 80% de música catalana i 20% de música d’arreu”, diu Josep Ferré, director de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat.

Al proper concert de Sant Jordi, que tindrà lloc diumenge, 21 d’abril, a les 19:00 hores, al Teatre-Auditori Sant Cugat, l’Orquestra Simfònica Sant Cugat oferirà “Vistes al mar”, composta per Eduard Toldrà (1895-1962) -prèviament, l’actor Joan Berlanga recitarà els tres poemes de Joan Maragall que van inspirar aquesta obra-, “Maruxa” (1914; convertida en òpera l’any 1915, d’Amadeu Vives (1871-1932) -l’Orquestra n’interpretarà el preludi del segon acte-, “Catalonia” (1899), inspirada en temes populars catalans, del compositor i pianista Isaac Albéniz (1860-1909) i “El cant de la senyera”, composició per a cor mixt, amb lletra de Joan Maragall i música de Lluís Millet, que té un caràcter especialment patriòtic des que va ser cantada per uns quants activistes el 19 de maig del 1960 al Palau de la Música Catalana en un acte d’homenatge a Joan Maragall, en el qual l’Orfeó Català l’havia d’interpretar però a darrera hora va ser prohibida. Salvador Brotons (Barcelona, 1959) n’ha fet una versió per a orquestra.

A més, l’Orquestra estrenarà l’obra “Scie”, del jove compositor barceloní Guillermo Martorell, guanyadora de la darrera edició del concurs de composició de música simfònica per a joves organitzat conjuntament per l’Orquestra  Simfònica Sant Cugat i l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Aquesta peça serà dirigida per Jordi Piccorelli, director de l’Orquestra Simfònica Juvenil de Catalunya.

Les dues peces d’altres contrades programades al concert de Sant Jordi són “Vltava” (el Moldau), un dels sis poemes simfònics de “Má vlast” (La meva pàtria, 1874-79), del compositor i pianista txec Bedrich Smetana (1824-1884) i “Rhapsody in blue”, obra que conté elements populars, temes i ritmes de jazz i elements clàssics, composta l’any 1924 pel compositor nord-americà George Gershwin (1898-1937). El pianista solista que interpretarà aquesta peça és Roger Sans.

Salvador Brotons, director

El director i compositor Salvador Brotons va néixer a Barcelona el 1959. Ha escrit més de 100 obres, majoritàriament orquestrals i de cambra, i ha guanyat més de quinze premis de composició, entre ells el “Premio Orquesta Nacional de España” (1977) per les seves Quatre peces per a cordes i el Premi Reina Sofia de Composició (1991) per la seva obra Virtus. Un bon nombre de les seves obres han estat editades i també enregistrades en diversos CDs tant a Europa com als EUA amb segells com EMI, Auvidis, Albany Records, Claves, RNE, Harmonia Mundi, etc. Actualment compagina una intensa agenda com a director d’orquestra -és director de la Vancouver Symphony Orchestra (EUA), de la Banda Municipal de Barcelona i de l’Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma- amb la composició d’encàrrecs d’obres de tot gènere.

Roger Sans, pianista

Nascut a Barcelona l’any 1984, Roger Sans va començar a tocar el piano als cinc anys. Ben aviat emprèn l’activitat concertística amb grups de cambra i orquestres juvenils, tocant el piano i també el clarinet. S’interessa des de jove per les tècniques d’anàlisi i interpretació musical. L’any 2002 inicia els estudis superiors a l’ESMUC (Escola Superior Música de Catalunya) i dos anys més tard marxa a Londres per estudiar a la Guildhall School of Music and Drama. Allà rep classes de Nelly Ben-Or, Ronan O’Hora, Martin Roscoe i Gordon Back. El curs 2006-2007 finalitza els estudis superiors a la Guildhall School. Posteriorment diversifica la seva formació artística a través de la improvisació musical, la dansa, el teatre, el cant i l’expressió corporal, entre d’altres disciplines.

Roger Sans ha ofert recitals de piano, concerts de música de cambra i de solista amb orquestra en espais com el Palau de la Música Catalana, el Gran Teatre del Liceu, la Sala Winterthur, de Barcelona, i altres sales d’Espanya, i també d’Alemanya, Anglaterra, Cuba i Suïssa. Ha guanyat el Concurs Infanta Cristina d’interpretació pianística, entre d’altres premis.

Actualment es dedica a la pedagogia musical i a la interpretació i a la creació en diverses arts escèniques (música, dansa i teatre).

Guillermo Martorell, compositor

Nascut a Barcelona el 1983, Guillermo Martorell ha compost música electrònica per a orquestra, grups de cambra, curtmetratges i cor, la qual s’ha estrenat a llocs com la Tate Britain de Londres, la Catedral de Barcelona, el Museu Van Gogh d’Amsterdam i la fundació Phonos de Barcelona. Actualment està component la seva primera òpera, amb el director Martin Butler i el dramaturg Krystian Lada, i la seva primera banda sonora per a un llargmetratge del realitzador Marcel Juan. Cursa estudis superiors de Música, en l’especialitat de composició (últim curs), a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
La bellíssima progressió d’acords del Cànon de Pachelbel és la base d’una munió de temes de música, incloent-ne d’actuals, com el “Bon dia”, d’Els Pets. Oriol Ferré, trombó de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, analitzarà aquesta popular successió d’ acords i en proposarà harmonitzacions. Aquest serà un dels principals al·licients de la propera proposta del cicle Calendari d’activitats adreçat als socis i simpatitzants de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, músics i cantaires amateurs, estudiants i professionals, que tindrà lloc diumenge 7 d’abril, a les 11:00 hores, a l’Aula Magna del Conservatori Municipal de Música Victòria dels Àngels de Sant Cugat del Vallès. La sessió té el títol “Harmonia a la vista: travessant els acords”. S’hi explicaran els conceptes bàsics de l’harmonia i es mostrarà, amb exemples de conjunts vocals i instrumentals, fins a quin punt l’harmonia és un element essencial dins la música.

Oriol Ferré compagina la seva activitat concertística, com a trombó de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, amb la docent, com a professor de l’Escola Municipal de Música Miquel Blanch de Castellbisbal, de la qual és director.

Les propostes del cicle Calendari d’activitats de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat són adreçades als socis i simpatitzants d’aquesta formació musical (el “Simpatitzant de l’Orquestra” és una figura de nova creació, que suposa donar-li suport i poder gaudir de concerts de música de cambra, conferències, tallers...). Les activitats són realitzades pels músics de l’Orquestra.
El proper diumenge 10 de març, a les 12:00 hores, a l’Aula Magna del Conservatori Municipal de Música Victòria dels Àngels de Sant Cugat del Vallès, tindrà lloc la primera proposta del nou cicle Calendari d’activitats de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat. Consistirà en una audició, explicació d’anècdotes i anàlisi de “Les Variacions Goldberg”, obra del compositor alemany Johann Sebastian Bach (1685-1750). “Les Variacions Goldberg” és una cèlebre peça publicada el 1741 o 1742 que inclou trenta variacions diferents. El conjunt és una estructura perfectament organitzada de magnífiques proporcions.

El taller serà presentat per Albert Flores Freixenet, cap de violes de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat des de fa molts anys. Flores compagina la seva activitat concertística amb la docent com a professor de viola a l’escola de música Aula 7, de Barcelona.

Les propostes del cicle Calendari d’activitats de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat són adreçades als socis i simpatitzants d’aquesta formació musical (el “Simpatitzant de l’Orquestra” és una figura de nova creació, que suposa donar-li suport i poder gaudir de concerts de música de cambra, conferències, tallers...). Les activitats són realitzades pels músics de l’Orquestra.

*Podeu consultar el Calendari d’activitats al web de l’Orquestra: www.simfonica.cat.
L’Orquestra Simfònica Sant Cugat ha creat la figura de “Simpatitzant de l’Orquestra”, que suposa donar-li suport i poder gaudir de diverses activitats (concerts de música de cambra, conferències, tallers...). “Aquestes activitats, adreçades a “joves de totes les edats”, són realitzades pels músics de l’Orquestra”, remarca Flora Puntos, presidenta de la Fundació Privada Música Simfònica i de Cambra, i explicita que “es tracta d’una iniciativa sorgida dels mateixos músics de l’Orquestra”. Flora Puntos subratlla que “conèixer millor el llenguatge musical permet gaudir més dels concerts”.

La creació de la nova figura de “Simpatitzant de l’Orquestra” suposa per a la formació simfònica santcugatenca la primera experiència de “micromecenatge (“crowdfunding”).  El “Simpatitzant” fa una aportació de 10 euros l’any i té dret a assistir a diverses activitats que organitza regularment l’Orquestra . “Una petita aportació feta per una gran quantitat de persones pot ser un element importantíssim per garantir la viabilitat de l’Orquestra i fer-la créixer”, afirma Flora Puntos, i precisa que la iniciativa respon també a la necessitat de “cercar recursos propis donada la incertesa dels ajuts públics”.

El regidor de Cultura i Turisme de l’Ajuntament de Sant Cugat,  Xavier Escura, posa de manifest que “aquesta iniciativa pedagògica forma part d’un projecte molt sòlid, el de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, i d’uns valors que transmet, que des de l’Ajuntament compartim i fomentem”, i remarca que l’Orquestra Simfònica Sant Cugat “és un dels principals actius del Teatre-Auditori Sant Cugat”.

El passat dissabte 23 de febrer, a l’Aula Magna del Conservatori, va tenir lloc la presentació del Calendari d’activitats corresponent al període febrer-juny 2013. Són un total de sis activitats: tres concerts de música de cambra, dos tallers i una conferència. Un conjunt de música de cambra, d’instrumentistes de l’Orquestra, va interpretar un fragment de “Suite Don Quixot”, de Georg Philipp Telemann, “Divertimento III” per a corda, de W.A. Mozart, i “Vistes al mar” (La ginesta), d’Eduard Toldrà -abans de la seva interpretació, el divulgador musical Frederic Sesé va recitar el poema “La ginesta”, de Joan Maragall-, i  com a bis l’“Odissea veneciana”, de G.P. Reverberi i D. Farina. El concert va ser dirigit per Josep Ferré, director titular de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, amb Geert Krosenbrink com a concertino.

Una de les singularitats del concert va ser la projecció de la partitura de “La ginesta” mentre s’interpretava aquesta peça. És previst que la projecció de la partitura “en temps real” es faci també als propers concerts que formen part del Calendari d’activitats de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat.

L’acte de presentació del Calendari d’activitats de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat va comptar amb la presència dels ja esmentats Xavier Escura, regidor de Cultura i Turisme de l’Ajuntament de Sant Cugat, Flora Puntos, presidenta de la Fundació Privada Música Simfònica i de Cambra, i també del director del Conservatori Municipal de Música Victòria dels Àngels, Carles Miró, a més de nombrosos socis i simpatitzants de l’Orquestra.

*La propera activitat tindrà lloc el 10 de març, a les 12.00 hores, a l’Aula Magna del Conservatori Municipal de Música Victòria dels Àngels. Consistirà en una audició, explicació d’anècdotes i anàlisi de “Les Variacions Goldberg”, de J.S. Bach, a càrrec d’Albert Flores.
El passat 12 d’octubre l’Orquestra Simfònica Sant Cugat va realitzar un concert al Gran Teatre del Liceu per a la Companyia d’assegurances Catalana Occident, patrocinadora d’aquesta formació musical des dels seus inicis. L’Orquestra, dirigida per Josep Ferré, va interpretar obres com ara “Pompa i circumstància”, d’Edward Elgar, “La Forza del Destino”, de Giuseppe Verdi i “Cavalleria Rusticana”, de Pietro Mascagni. L’èxit va ser rotund. Amb aquest concert es clou un petit cicle de quatre concerts que l’Orquestra Simfònica Sant Cugat ha realitzat en pocs dies: la Novena de Beethoven al Teatre-Auditori (5 d’octubre), la Novena de Beethoven al Palau de la Música Catalana (7 d’octubre), “Innovació i Música” al Teatre-Auditori Sant Cugat (10 d’octubre) i l’esmentat concert al Gran Teatre del Liceu (12 d’octubre).Actualment l’Orquestra prepara el tradicional Festival de valsos i danses, que tindrà lloc en diversos escenaris del país, entre els quals el Teatre-Auditori Sant Cugat (dies 27 i 28 de desembre).
El proper dimecres 10 d’octubre, a les 21:00 hores, tindrà lloc al Teatre-Auditori Sant Cugat l’acte de nominació de l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, com a Presidenta Honorífica de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat. A més, es presentarà “Innovació&música”, un projecte singular que l’Orquestra ofereix al món empresarial del país.

Innovació&Música inclou dues propostes. Una és l’anomenada Experiència Musical, que consisteix a assistir a un assaig de l’Orquestra, conversar amb els músics i el director. Els assistents a l’assaig tenen l’oportunitat de conèixer amb detall com es prepara un concert i observar un munt d’elements del funcionament de l’Orquestra, que tenen força paral•lelismes amb el món de l’empresa: el treball en equip -que es visualitza molt bé en una orquestra, més que en la majoria d’empreses, en les quals la persona que atén el públic, per exemple, sovint no té gaire relació amb els qui s’encarreguen de la producció-, la importància que el director transmeti no només “instruccions” sinó també entusiasme i emoció, la gestió del temps -és determinant quan hi ha tanta gent involucrada-...

L’altra proposta d’ Innovació&Música són els Concerts d’Empresa, adreçats a directius, treballadors, clients o proveïdors d’una determinada empresa. Són concerts adaptats al que demana cada empresa i incorporen aspectes com ara la projecció del logotip o la imatge corporativa de l’empresa, el lliurament de documentació comercial o la presentació de l’acte a càrrec de directius de la pròpia empresa. En aquests concerts l’Orquestra Simfònica Sant Cugat ofereix peces musicals d’estils ben diversos -el repertori està pensat perquè en gaudeixi també el públic que no està habituat a escoltar música simfònica-. A més, s’edita el Diari del concert, un reportatge fet en temps real -en el qual apareixen fotografies realitzades en el mateix concert- que serveix de record i de promoció, que l’Orquestra realitza des de fa deu anys. El Diari del concert es lliura a tots els assistents a la sortida de l’acte, i també a l’empresa en format digital -per tal que pugui enviar-lo per correu electrònic-.

Assistents i repertori

A l’acte de presentació del projecte “Innovació&Música” hi assistirà l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, i nombrosos dirigents empresarials i emprenedors de la ciutat i del país. En el curs de l’acte, l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, dirigida per Josep Ferré, interpretarà l’obertura de La forza del destino, de Giuseppe Verdi, Fantasia sobre un tema de Thomas Tallis, de Ralph Vaughan-Williams, l’obertura de The Wasps, també de Ralf Vaughan-Williams, The Typewriter, de Leroy Anderson, Sandpaper Ballet, també de Leroy Anderson, Coffee serenade, de Ted Huggens, The Chicken, d’Alfred James Ellis, i sonoritats amb formacions diverses. L’acte serà presentat per Maria Xinxó.
“És una obra monumental, d’una gran complexitat, d’una gran riquesa d’instrumentació, que conté un munt de canvis de colors. De cèl·lules molt petites en sorgeixen fragments extraordinaris”, diu Josep Ferré, director de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat. Es refereix a “La Novena” de Beethoven (1770-1827), la darrera simfonia que va compondre el músic alemany, que va ser executada per primera vegada l’any 1824. De les moltes singularitats que alberga aquesta peça -una de les composicions que molts estudiants de música somnien tocar algun dia-, cal destacar el fet que incorpora, a la part final, cor i veus solistes (amb el text de l’Oda a l’alegria, de Friedrich von Schiller, la música de la qual s’ha popularitzat sobretot des que és l’himne de la Unió Europea). “Beethoven va tenir una vida molt desgraciada. El pare, alcohòlic, el maltractava, ell tenia problemes de relació amb les persones, també amb les dones, era sord i a més tenia altres malalties. El dolor li donava força per fer una música extraordinària, una música que no s’havia fet mai”, explica Josep Ferré.

El proper 5 d’octubre, a les 21:00 hores, al Teatre-Auditori Sant Cugat, l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, el Cor Takasaki (Japó) i el Cor de la Universitat Ramon Llull (en total, uns 150 músics) ofereixen la novena simfonia de Beethoven. El mateix concert es farà dos dies més tard, el 7 d’octubre, al Palau de la Música Catalana a les 17:30 hores. Hi participaran els solistes Miriam Zubieta (soprano), Inés Moraleda (mezzo), Jordi Casanova (tenor) i Toni Marsol (baríton).

No és la primera vegada que l’Orquestra Simfònica Sant Cugat interpreta una simfonia de Beethoven. L’any 1996 va tocar la primera. Ara ofereix l’última.

Miriam Zubieta, soprano

Nascuda a Pamplona el 1988, Miriam Zubieta és una jove soprano dotada d’una veu càlida i cristal•lina. Aquest mateix any 2012 ha estat designada com la millor promesa espanyola del món de la lírica pel prestigiós Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas de Barcelona. Des d’aleshores la seva carrera ha fet un gran salt endavant. Resideix a Viena, on ja va interpretar el 2011 el paper de Susanna a Les noces de Fígaro de W.A. Mozart. Ha col•laborat amb TVE i ha estat vencedora de nombrosos concursos.

Inés Moraleda, mezzosoprano

Nascuda a Barcelona el 1972, Inés Moraleda va estudiar flauta travessera i cant al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i va realizar el màster d’òpera a la Royal Scottish Academy of Music and Drama de Glasgow, becada per la Fundació La Caixa. Va iniciar la seva carrera lírica a Alemanya i a Àustria, formant part de la companyia estable del Tiroler Landestheater d’Innsbruck sota la direcció artística de Brigitte Fassbaender i de l’Oper Theater Graz. Des del seu retorn a Espanya participa regularment a les produccions del Gran Teatre del Liceu (La valquiria i Parsifal, de Richard Wagner, El gran macabre, de György Ligeti, i La flauta màgica, de W.A. Mozart, entre d’altres).

Jordi Casanova, tenor

Jordi Casanovas va realitzar els estudis de cant al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori del Liceu. És llicenciat en musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. En el terreny de la lírica ha interpretat, entre d’altres, les òperes Il giovedì grasso, Rita, Don Pasquale i La fille du régiment, de Gaetano Donizzeti, Il Barbiere di Siviglia, de Gioacchino Rossini, Les noces de Fígaro, La flauta màgica i Don Giovanni, de W.A. Mozart, Il mondo della luna, de Joseph Haydn, i El giravolt de maig, d’Eduard Toldrà. Ha enregistrat els CDs “Barroc català del segle XVIII”, “Missa en La Major” de Francesc Juncà i “Obra Vocal de J.M. Ruera”. Participa habitualment en les produccions del Gran Teatre del Liceu i en les programacions infantils i familiars d’aquest teatre. Ha actuat per tot Catalunya, l’estat espanyol, França, Itàlia, Alemanya i Israel, en funcions d’òpera i concerts d’oratori i lied.

Toni Marsol, baríton

Toni Marsol va iniciar la seva carrera al Conservatori de Cervera i va acabar-la a Barcelona, al Conservatori del Liceu, on va obtenir el Premi d’Honor. El seu repertori abasta des de l’Edat Mitjana i el Renaixement fins als nostres dies, passant per tots els gèneres i diferents autors, entre els quals cal destacar Claudio Monteverdi, J.S. Bach, G.F. Händel, Robert Schumann, Franz Schubert, L. V. Beethoven, W.A. Mozart, F.J. Haydn, Henry Purcell, Gabriel Fauré, Johannes Brahms, Giovanni Paisiello, Gaetano Donizetti, Giaocchino Rossini, Georges Bizet, Giuseppe Verdi, Giacomo Puccini, Carl Orff i Benjamin Britten, i també compositors actuals. Ha interpretat, entre d’altres, els papers del Papageno de La Flauta Màgica, el Fígaro de Les noces de Fígaro i el Don Giovanni de Don Giovanni de W.A. Mozart, el Gianni Schicchi, l’Scarpia de Tosca i el Marcello de La Bohème de Giacomo Puccini, l’Escamillo de Carmen de Georges Bizet, el Germont de La Traviata de Giuseppe Verdi i el Malatesta del Don Pasquale de Gaetano Donizetti.

El Cor Takasaki

El Cor Takasaki (Japó) és especialitzat en la novena de Beethoven. Dirigit per Yoko Akabane, ha actuat a països com Alemanya, la República Txeca, Polònia, Lituània i Eslovènia. Cal subratllar que la novena simfonia de Beethoven gaudeix d’una enorme popularitat al Japó. Per Nadal s’interpreta en un munt de sales de concerts (com succeeix aquí amb els valsos).

El Cor de la Universitat Ramon Llull

Nascut fruit de la col·laboració entre la Universitat Ramon Llull i l’Ensemble Vocal Cambra’16, el Cor de la Universitat Ramon Llull està integrat per una vintena de joves estudiants de cant. Ha actuat acompanyat de diversos grups instrumentals i orquestres com ara l'Orchestra of the Age of Enlightentment, l’Scottish Chamber Orchestra, l’Orquestra Barroca Catalana, la Russische Kammerphilarmonie de Frankfurt, l’Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu, Barcelona Sinfonietta, l’orquestra barroca de l’ESMUC, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Ensemble Instrumental Cambra’16, l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 i el BCN-Barcelona Metall Quintet. Des de la seva fundació és dirigit per Esteve Nabona.
Catalunya ha tingut, i contina tenint, creadors de primera línia en la major part de llenguatges de la cultura, inclosa la música. Al llarg de la història, uns quants músics del país han escrit peces magnífiques que, lamentablement, no sentim gaire sovint en concerts. Avui continua havent-hi excel·lents compositors. Un d’ells és Jordi Nus (Les Borges Blanques, 1988), estudiant de composició a l’ESMUC, autor de la banda sonora dels curtmetratges “Pantomima” (2008), “Danger” (2010) i “Acuarela” (2010). Nus va guanyar, amb l’obra “Collage natural”, el primer concurs de composició de música simfònica organitzat conjuntament per l’Orquestra Simfònica Sant Cugat i l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

L’Orquestra Simfònica Sant Cugat estrenarà “Collage natural” el proper 23 d’abril, dia de Sant Jordi, al Teatre-Auditori Sant Cugat. Aquesta peça serà dirigida per Jordi Piccorelli, director de l’Orquestra Simfònica Juvenil de Catalunya.

En aquest concert de Sant Jordi, que dirigirà Josep Ferré, s’homenatjarà Agustí Cohí Grau i Josep Carbonell, dos compositors que han estat vinculats a l’Orquestra que van morir el passat mes de març. Així, d’Agustí Cohí Grau (1921-2012), l’Orquestra oferirà “Jota de Falset”, que el compositor va escriure per a l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, i de Josep Carbonell (1927-2012) la suite concertant per a flauta, fagot, celesta i corda “Cugateries”, obra dedicada a l’Orquestra.

Tot el programa del concert de Sant Jordi estarà dedicat a la música catalana. El programa es completa amb les següents obres: “L’aplec”, d’Agustí Borgunyó (1894-1967), “Scherzo”, de Joan Lamote de Grignon (1872-1949), obra basada en la cançó popular catalana “La Filadora”, “Mil·lenàrium”, que Joan Albert Amargós va compondre per celebrar el Mil·lenari de Sant Cugat, que va tenir lloc l’any 2003, la sardana “Empúries” d’Eduard Toldrà (1895-1962) -amb motiu del 50è aniversari de la seva mort-, i la sardana “Juny”, de Juli Garreta (1875-1925).

La darrera peça del programa és “El cant de la senyera”, composició per a cor mixt, amb lletra de Joan Maragall i música de Lluís Millet, que té un caràcter especialment patriòtic des que va ser cantada per uns quants activistes el 19 de maig del 1960 al Palau de la Música Catalana en un acte d’homenatge a Joan Maragall en el qual l’Orfeó Català l’havia d’interpretar però a darrera hora va ser prohibida. Salvador Brotons (Barcelona, 1959) n’ha fet una versió per a orquestra, que és la que s’estrenarà el dia de Sant Jordi. Aquesta obra serà dirigida pel mateix Salvador Brotons.

Josep Carbonell (1927-2012)

Josep Carbonell (Barcelona, 1927) va ser doctor en enginyeria química i compositor. Deixeble de Maria Carbonell, Pau Casals, Antoni Massana i Joan Massià, entre d’altres, va dirigir durant deu anys l’Orquestra de Cambra de Basilea (Suïssa). Va compondre sardanes, música per a cobla, música de cambra, música religiosa i música simfònica. Entre la seva extensa producció destaquen les següents obres estrenades per l’Orquestra Simfònica Sant Cugat: “Cugateries”, suite concertant per a flauta, fagot, celesta i orquestra de corda, Concertino per a orquestra amb

piano xilòfon obligatti, i “La Moreneta” (sardana) per a orquestra simfònica, tible, tenora, requinto i saxòfon tenor. Aquest mateix any 2012 va compondre “Les Profecies”, oratori per a soprano, contralt, tenor, baix/bariton, cor mixt i orquestra simfònica, sobre un poema bíblic en tres parts de Lluís Calvo. Josep Carbonell residia a Sant Cugat del Vallès.

Agustí Cohí Grau (1921-2012)

Agustí Cohí Grau va néixer a El Vendrell (Baix Penedès). Músic prolífic, va ser deixeble de Santiago Burgués, de Lluís Millet, de Joan Salvat, d’Eduard Toldrà i de Joaquim Zamacois. Va ser violinista, pedagog, director de cor i d’orquestra i compositor. La seva producció musical abasta més de 800 ballets catalans, sardanes, obra coral, simfònica, instrumental i religiosa, diverses sarsueles (entre les quals “El timbaler del Bruc” i “La polca roja”), danses populars, el ballet “El celler”, l’òpera “Nausica”, amb text del poeta Lluís Gassó, i el Concert per a violí i cobla (1984). Per a l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat va compondre el Concert per a cobla i orquestra simfònica. Cohí Grau va ser cofundador i president de l’Associació Musical de Mestres Directors de Catalunya.
L’Orquestra Simfònica Sant Cugat interpretarà diverses obres a la gala de lliurament dels Premis Ciutat de Sant Cugat 2011, que tindrà lloc el proper diumenge 4 de març a les 19:00 hores al Teatre-Auditori. La formació simfònica santcugatenca, dirigida per Josep Ferré, interpretarà dues obres relacionades amb Sant Cugat: “Suite Montjuic”, de Benjamin Britten (1913-1976), en la qual apareix un fragment del “Paga-li, Joan” -la dansa que es balla cada any el dia de Sant Pere, per la Festa Major de Sant Cugat-, i “Finlàndia”, de Jean Sibelius (1865-1957), dedicada a l’artista santcugatenc Josep Grau-Garriga, mort el passat 29 d’agost a l’edat dels 82 anys a França.

A més del lliurament dels Premis Ciutat de Sant Cugat 2011, en aquesta gala es lliuraran sengles medalles d’or de la ciutat a Lluís Recoder, exalcalde de Sant Cugat i actual Conseller de Territori i Sostenibilitat, i a l’artista Josep Grau-Garriga (a títol pòstum).

Més informació: www.santcugat.cat/premis.

Propers concerts

Valsos i Danses

27 Desembre 2018
21:00 h

Valsos i Danses

28 Desembre 2018
21:00 h

Valsos i Danses

30 Desembre 2018
19:00 h

Concert de "Cap d'Any"

1 Gener 2019
19:00 h
Segueix-nos