L’"Stabat Mater" és un himne a la Verge Maria atribuït a Jacopone da Todi, un monjo-poeta franciscà del segle XIII que va morir el dia de Nadal del 1306. El text (vint estrofes de tres versos cadascuna) parla del dolor que la Verge Maria sent vetllant el seu fill al peu de la creu.
D’una banda, apareix el dolor humà d’una mare. De l’altra, apareix el sentiment de compassió que genera aquest dolor i que ha de convertir-se en amor a Crist i, finalment, apareix un prec a la Mare de Déu perquè intercedeixi per les ànimes humanes el dia del judici final. L’any 1727, el papa Benet XIII va adoptar aquest himne com a seqüència dintre del missal romà per a la
festivitat dels Set Dolors de la Verge Maria (el dia 15 de setembre), però també per al divendres següent al primer diumenge de Quaresma.

L’any 1727, el papa Benet XIII va adoptar aquest himne com a seqüència dintre del missal romà per a la festivitat dels Set Dolors de la Verge Maria (el dia 15 de setembre), però també per al divendres següent al primer diumenge de Quaresma.

Aquest text en llatí ha estat font d’inspiració musical per a molts autors. Potser l’ "Stabat Mater" més famós és el que l’any 1735 va escriure Pergolesi però, abans i després, la llista d’autors que n’han escrit és extensa: Josquin Desprez, Gaspar van Weerbeke, Palestrina, Lasso, Aichinger, Alessandro Scarlatti, Caldara, Haydn, Schubert, Rossini, Dvorák, Liszt, Verdi, Poulenc,
Penderecki... i Salvador Brotons. 

L’estrena de l’"Stabat Mater" de Brotons es va dur a terme a l’Auditori de Barcelona el 14 de desembre de l’any 2000, quan feia poc més d’un any que s’havia inaugurat aquest equipament cultural, i va anar a càrrec de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, dels cors Lieder Camera i Càrmina, i dels solistes Joana Llabrés i Josep Pieres, sota la direcció
d’Edmon Colomer.

L’estrena de l’"Stabat Mater" de Brotons es va celebrar a l’Auditori de Barcelona el 14 de desembre de l’any 2000.

En aquella ocasió, per redactar les notes del programa de mà, vaig tenir una llarga conversa amb Salvador Brotons i vaig decidir escriure el text en primera persona, enllaçant les diferents declaracions que va fer l’autor. El reprodueixo aquí íntegrament:

“Escriure un "Stabat Mater" a les portes del segle XXI no és estrany ni agosarat. El que potser sí que és agosarat és fer una obra simfònico-coral de més de mitja hora de durada. Sembla que estiguem educant la ment a rebre estímuls curts, fàcilment assimilables i desxifrables de forma immediata. Per això demanar al públic que dediqui mitja hora de la seva vida a deixar-se
seduir per una obra musical sembla demanar massa. Crec, però, que val la pena.

La reflexió i el treball que m’han portat a escriure aquestes notes poden arribar al públic a través de la música.

La reflexió i el treball que m’han portat a escriure aquestes notes poden arribar al públic a través de la música. He dividit l’obra en set moviments i cadascun d’ells té un contingut, un llenguatge i una realització diferents. 


Així, el caràcter, per exemple, del tercer moviment, molt rítmic i ràpid, és molt diferent del del primer i segon. El quart número és una romança ben tendra mentre que el cinquè presenta la particularitat de la boca closa. El sisè moviment és una fuga ràpida i, segons m’han dit, força difícil, i el setè presenta un ambient confús i llunyà que es va apropant fins a l’apoteosi final que representa el cos quan es mor, però que és aleshores quan s’arriba a la plenitud.

L’orquestra intervé en els set moviments de l’obra mentre que les veus de soprano, de baríton i del cor apareixen de forma intercalada en els diferents números:

   I. Stabat Mater, soprano i cor
  II. Qui est homo, baríton
 III. Propeccatis, cor
 IV. Ella motes, soprano
  V. Sancta Mater, soprano, baríton i cor
 VI. Inflamatus et accensis, cor
VII. Quando corpus morietur, cor 

És cert que he fet aquesta obra com a repte personal i que no és fruit de cap encàrrec. Per una banda això m’ha motivat encara més, però per altra banda, els encàrrecs que m’han anat fent en aquests darrers anys han passat per davant d’aquest "Stabat Mater", que vaig començar l’any 1996, i per aquesta raó és l’obra que més temps m’ha costat de compondre.

Vaig voler triar un tema universal expressat en un text que estigués per sobre d’interpretacions esbiaixades. Un "Stabat Mater" tothom té clar què és. És prou conegut i, a més, té el text en llatí: es pot cantar arreu del món, té una sonoritat molt nostra, és fàcil de pronunciar i és una llengua internacional. 

Els antecedents de Pergolesi, Rossini, Dvorák i Poulenc els conec, però en els darrers anys he procurat no tenir-los presents, no escoltar-los i no deixar-me influenciar massa en el sentit de no analitzar com es van plantejar d’abordar aquesta obra. He volgut tenir el cap lliure d’influències concretes i centrar-me només en el que em deia el text.

Cada paraula del text m’ha suggerit una idea musical molt clara i espero que això es pugui copsar en l’audició.

Cada paraula del text m’ha suggerit una idea musical molt clara i espero que això es pugui copsar en l’audició. El que més m’ha motivat d’aquest text és la presència de registres tan diferents que conté: fragments de gran dramatisme, d’altres de recolliment, una gran varietat d’estats d’ànim, però sempre amb aquella llum d’esperança...

Més que des del punt de vista religiós, m’ha interessat la seva espiritualitat

Més que el punt de vista religiós, m’ha interessat la seva espiritualitat. No soc creient, però sí espiritual. Aquesta part interior que necessita ser expressada pot servir-se de la religió per sortir a la llum. Aquesta és la meva primera obra religiosa, però m’hi he sentit tan còmode escrivint-la que potser en vindran més”.


Per tancar el text, afegeixo que, efectivament, n’han vingut dues més, d’obres religioses, i totes dues estrenades també a l’Auditori de Barcelona: el 2022 va estrenar la Missa per la Pau i, ara fa quinze dies, un Te Deum.


Text: David Puertas Esteve, divulgador musical
Edició i Maquetació: Cristina Aymerich
Correcció i estil: Daniel Romaní
Imatges:
Miniatura i interior 1: Jacopone_da_Todi,_tomb_portrait_v2 - Georges Jansoone (JoJan), CC BY 3.0 via Wikimedia Commons
Capçalera: pxhere.com author_ vincent desjardins _woman-france-portrait-sculpture-art-cool-image-332239-CC 2.0x1200
Interior 2:  Bologna,_Archiginnasio,_Sala_dello_Stabat_Mater_Palickap CC BY-SA 4.0 by-sa_4.0_Wikimedia Commons