Sovint la frontera entre els diferents gèneres lírics (sarsuela, òpera, teatre líric, musical…) és difusa i per aquest motiu es fa difícil dir quina va ser la primera sarsuela en català de la història, encara que “La tapada del Retiro”, de Nicolau Manent, o “Setze jutges”, de Joan Sariols (estrenades ambdues al Liceu en la dècada de 1850), tenen molts números per ser considerades les precursores. Durant els anys següents es van estrenar obres com “L’aplec del Remei”, d’Anselm Clavé, “L’esquella de la Torratxa”, de Sariols, “Els pescadors de Sant Pol”, de Josep Vilar o “Els estudiants de Cervera”, de Manent, per citar només les més populars que van anar engruixint el gènere.
L’any 1867 una reial ordre prohibia les obres teatrals únicament escrites en català, però els autors introduïen un personatge secundari que digués algunes frases en castellà i tot quedava arreglat.
Poc abans, el 1865, es va crear al Teatre Tívoli la Companyia de Sarsuela Catalana que va omplir el teatre amb títols com “La fira de Sant Genís” o “Paraula de Rei”, ambdues de Manent. Però, com dèiem, determinar el gènere de les obres líriques de l’època es fa difícil ja que, sovint, elles mateixes s’autoqualificaven com a “quadres de costums” o “capricis còmics”.
A poc a poc el gènere va caure en decadència i ni tan sols l’aventura del Teatre Líric Català d’Enric Morera i companyia no el va fer renéixer. Els darrers cops de cua d’un drac ferit de mort es van produir ja ben entrat el segle XX, i per això sorprèn que la sarsuela catalana més popular de la història sigui un títol estrenat el 1926.
“Cançó d’amor i de guerra” té llibret de Lluís Capdevila i Víctor Mora i música del compositor d’Ontinyent Rafel Martínez Valls. El títol original de l’obra era “Els soldats de l’ideal”, però aquest “ideal” que feia referència a la Revolució Francesa, no va ser del grat del governador civil de Barcelona que va obligar a canviar-ne el títol (recordem que estem en plena dictadura de Primo de Rivera). En els primers anys es van superar les 2.000 representacions de l’obra al Paral·lel de Barcelona. Després de la guerra civil es va prohibir, com es va fer amb tantes d'altres obres, i quan es va tornar a autoritzar, l'estima que li tenia el públic estava intacta i va tornar a omplir teatres.
L’obra completa té vint números musicals, dels quals n’escoltarem una dotzena que ens permetran seguir la història fil per randa: som al Rosselló, en un poble del Vallespir, l’any 1793, en plena França revolucionària, i vivim la història d’amor entre un forjador, l’Eloi, i la filla de l’amo de la farga, la Francina. L’amor entre ells es veurà amenaçat amb la irrupció de Ferran, el fill del batlle, que vol casar-se amb Francina. L’amor i el conflicte social impregnen l’obra que no amaga el tema principal: el clam per la llibertat.
Text: David Puertas, divulgador musical
Edició i Maquetació: Cristina Aymerich
Correcció i estil: Daniel Romaní
Fotografies:
Miniatura i Capçalera: Teatre-auditori Sant Cugat - autor Jordi Garcia_Localpress
Interior 1: Programa de mà del Teatre de l'Orfeó Gracienc_Dilluns_5_de_juny_de_1922 Fons Fam.Cristià Cerezo wiki commons
Interior 2: Programa de mà del Teatre Círcol de Sans_per_al_7_de_maig_de_1922
Interior 3: Rafael_Martínez_Valls - Fotografía de autor anónimo, cuyo original es propiedad de la Societat Unió Artística Musical Ontinyent (Valencia) wiki commons
